L’ESA revela que Mart amaga profundes capes de gel en l’equador del planeta

Encara que Mart és hui un món àrid, antany va tindre aigua en abundància, amb canals fluvials dessecats, antics llits oceànics i lacustres, i valls excavades per l'aigua. La missió Mars Express, que fa vint anys que explora el planeta roig, va trobar fa quinze anys uns immensos depòsits de 2,5 quilòmetres de profunditat en la formació Medusae Fossae (MFF), a l’equador del planeta. En aquell moment, no van poder aclarir de què eren, però segons ha revelat l'Agència Espacial Europea (ESA), serien més gruixuts del que es pensava: si es fongueren, el gel enterrat cobriria tot el planeta amb una capa d'aigua d'entre 1,5 a 2,7 metres de profunditat, prou per a omplir el Mar Roig terrestre.

L'existència d'aquesta gran massa de gel ajudarà a comprendre com va evolucionar el clima del planeta, però sobretot, resultarà essencial per a proveir d'aigua les futures missions tripulades, segons els investigadors.

La MFF es caracteritza per diverses formacions esculpides pel vent, de centenars de quilòmetres de diàmetre i diversos quilòmetres d'altura, entre les terres altes i baixes de Mart i la font més gran de pols de Mart. Les primeres observacions van revelar característiques típiques dels depòsits de gel, però en aquell moment no es podia descartar que es tractara d'acumulacions gegants de pols, cendres volcàniques o sediments arrossegats pel vent. La nova anàlisi suggereix que a més de capes de pols també hi ha gel.

També s'han trobat importants reserves de gel, com els enormes casquets polars, les glaceres enterrades prop de l'equador i el gel prop de la superfície, que s'estén pel sòl marcià. L'extensió i ubicació d'aquests depòsits gelats els farien potencialment molt valuosos per a la futura exploració de Mart. “Qualsevol depòsit d'aigua antiga seria un objectiu fascinant per a l'exploració humana o robòtica”, ha assegurat Colin Wilson, un dels científics darrere del projecte.

Les missions a Mart hauran d'aterrar prop de l'equador del planeta, lluny dels casquets polars rics en gel o de les glaceres d'alta latitud, però necessitaran aigua com a recurs, per la qual cosa trobar gel en aquesta regió és quasi una necessitat per a les missions humanes al planeta.

“Per desgràcia, estan coberts per centenars de metres de pols, la qual cosa els fa inaccessibles, almenys durant les pròximes dècades. Però cada tros de gel que trobem ens ajudarà a fer-nos una millor idea d'on ha fluït l'aigua de Mart abans, i on pot estar hui dia”, apunta Wilson.