L’enginyer forestal Ferran Dalmau alerta del perill que s’acumule massa vegetació seca

Este dijous, l’actualitat ve marcada per l’incendi forestal declarat a Teresa de Cofrentes, en l’extinció del qual treballen a hores d’ara set mitjans aeris i 35 terrestres de la Generalitat, Diputació de València i la Unitat Militar d’Emergències (UME).

Un incendi que evoluciona favorablement gràcies a la baixada de temperatures d'anit i a un canvi en la direcció del vent, després d’un breu episodi de pluges, com ha avançat l’alcalde del municipi, José Javier Jiménez.

També s’ha referit a l'evolució favorable de l’incendi l’enginyer Ferran Dalmau, qui ens ha acompanyat este dijous en Les notícies del matí: “Fins que no s'estabilitzen i no es controlen, tots els incendis tenen potencial de fer mal, especialment en una situació d'inestabilitat atmosfèrica i condicions meteorològiques molt adverses, amb altes temperatures i vents que poden canviar la situació. Però, en principi, la nit ha sigut tranquil·la i espere que en les pròximes hores tinguem bones notícies”.

La nit a Teresa de Cofrentes ha sigut tranquil·la i espere que, en les pròximes hores, tinguem bones notícies

Dalmau, que també és director de la consultora Medi XXI GSA, ha parlat d'un estiu relativament “tranquil” a la Comunitat Valenciana pel que fa als incendis forestals si la comparem amb altres punts del territori nacional on es viuen jornades especialment dramàtiques.

Tampoc té res a vore este estiu amb el del 2022, marcat pels terribles incendis de Bejís (Alt Palància) i la Vall d’Ebo (Marina Alta), que arrasaren bona part de zona forestal. “Afortunadament, en esta part de la península, de moment tenim una situació diferent. Portem moltes menys hectàrees cremades. No vull cridar el mal temps, però sembla un estiu més tranquil”.

Tot i això, cal recordar que “els incendis del 2022, ara fa tres anys, van ser causats per llamp”, afig.

Una dada important tenint en compte que ha sigut precisament un llamp el causant de l’incendi actiu a Teresa.

No oblidem que els incendis de 2022, a Bejís i la Vall d’Ebo, van ser originats per un llamp, com el de Teresa de Cofrentes

La vegetació seca, un combustible perillós

Per este motiu, l’enginyer forestal alerta del perill de l’excés de massa forestal morta que s’acumula a les nostres serres a causa de la sequera i les altes temperatures.

Una vegetació que actua com a “combustible potencial” i que, partint d’una xicoteta espurna, fa que es puga desencadenar un incendi de grans dimensions.

“La sequera, la falta d'aigua i les altes temperatures fan que les plantes s'assequen. Ha sigut notícia fa uns mesos la quantitat de pins i massa forestal morta a les nostres muntanyes. Això provoca que, en cas d'incendi, el combustible estiga disponible per a cremar-se”.

Hi ha una gran quantitat de massa forestal morta que es convertix en combustible preparat per a cremar-se

Una situació preocupant i “inèdita” a la nostra comunitat, segons Dalmau: “És inèdit perquè ací mai havíem tingut algunes zones tan recarregadíssimes d'energia en forma de biomassa morta”.

Esta acumulació de vegetació és la conseqüència de l’abandonament progressiu del medi rural per l’ésser humà: “Pràcticament, el 80 % de la població mundial ja és urbana, viuen en grans ciutats, fet que comporta un abandonament rural. En la mesura en què els humans ens hem concentrat a les ciutats, hem anat abandonant el medi rural. I què ha fet la vegetació? Recolonitzar el que havíem colonitzat els humans”.

La vegetació ha recolonitzat el medi rural que els humans hem anat abandonant per a establir-nos a les ciutats

També s’ajunta el fet que “ja no queden pràcticament herbívors a la natura” que es mengen la vegetació i ajuden a recuperar l’equilibri. Així doncs, Dalmau aposta en certs casos, pels incendis naturals —no provocats per l’acció humana— que no suposen una amenaça per a la població, “deixar-los cremar” per a eliminar part d’eixa vegetació i tornar l’equilibri a la cadena tròfica: “Quan siga un incendi per llamp i no amenace zones poblades, potser el millor que podem fer és deixar-lo cremar. No en estiu, però sí en èpoques d'hivern, on la intensitat d’eixe foc és menor”.

Quan hi ha un incendi per llamp que no amenace zones poblades, potser caldria deixar-lo cremar, com una crema prescrita

L’enginyer assegura que este tipus d’actuació ja s’ha fet en alguns punts del país, “es tracta de “gestionar el foc com si fora una crema prescrita, perquè és un incendi natural”. D’esta manera es provoca “una discontinuïtat”, es trenca eixe cicle perillós. “L’incendi posa fi a un cicle”, assegura.

“Els incendis formen part del nostre sistema natural”, afirma Ferran Dalmau. Segons sosté l’expert en incendis forestals, encara que reduírem al 100% els focs provocats per l’acció humana, “que té un percentatge molt alt”, seguirien havent-hi incendis, per la ràpida propagació del foc a través d’eixa massa forestal seca i fàcilment inflamable.