L'Audiència de València revoca la sentència que estima que Julio Iglesias és el pare de Javier Sánchez
Aprecia l'excepció de “cosa jutjada” perquè la reclamació del valencià ja es va rebutjar en dos procediments anteriors.
L'Audiència Provincial de València ha revocat la sentència dictada el juliol passat per la qual el jutjat de primera instància número 13 de València va estimar la demanda de paternitat presentada pel valencià Javier Sánchez Santos, de 44 anys, contra el cantant Julio Iglesias.
La sala estima així els recursos d'apel·lació del cantant i la Fiscalia contra la sentència per apreciar l'excepció de “cosa jutjada”, contemplada en l'article 222 de la llei d'enjudiciament civil, la qual cosa impedeix que entre a analitzar el fons de l'assumpte, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
L'advocat del demandant, Fernando Osuna, ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem contra la decisió en cassació per entendre que “la cosa jutjada en aquests casos decau, no preval”. Segons reivindica, la ciència “ha demostrat la qualitat o condició de fill” a través d'una prova d'ADN obtinguda amb restes que un detectiu privat contractat per Javier Sánchez va obtindre d'un termo d'un dels fills de Julio Iglesias, Julio José. Aquesta prova, segons defensava la representació de Sánchez, indica que serien germans en un percentatge pròxim al 97%.
El jutjat de primera instància va estimar el 8 de juliol passat la demanda de paternitat i, amb això, va reconéixer que el cantant era el pare biològic de Javier Sánchez. Per a aconseguir la resolució, el magistrat va tindre en compte tant la negativa del cantant a sotmetre's a la prova d'ADN com la coincidència de la mare del demandant i Iglesias en una sala de festes en les dates de la concepció i en l'“evidentíssima semblança física” que existeix entre ells, que no creia que fora fruit de l'atzar.
No obstant això, havia declarat il·lícita la prova d'ADN obtinguda al·legant que mancava “de qualsevol rellevància i valor jurídic i provatori”. Per a això es va basar en el fet que el termo es va agafar sense coneixement de Julio José, cosa que el magistrat va considerar una vulneració de dos drets fonamentals, a la privacitat i a la identitat.
