L'Audiència Nacional condemna a 52 anys de presó Txapote i dos exintegrants d'ETA més
Els condemnats van col·locar una jardinera bomba, que no va explotar, en un habitatge pensant que hi vivia un guàrdia civil
L'Audiència Nacional (AN) ha condemnat a 52 anys de presó l'excap d'ETA Francisco Javier García Gaztelu, Txapote, i els exmembres de la banda terrorista Asier Arzalluz, Santi, i Aitor Aguirrebarrena, Peio, per la col·locació l'any 2000 d'una jardinera bomba que no va explotar en un habitatge en Cintruénigo (Navarra), en la qual creien que vivia un guàrdia civil.
La sala penal condemna els acusats a 38 anys de presó per dos delictes d'assassinat terrorista en grau de temptativa i a 14 anys per un delicte d'estralls terroristes, també en grau de temptativa. Es tracta de la mateixa pena que ja li va ser imposada en un altre juí a l'etarra José Ignacio Guridi Lassa, responsable de captar Santi per al comando Totto.
Els magistrats sostenen que, al novembre del 2000, Santi i Peio formaven part del citat comando sota les ordes de Txapote. Poc abans del 9 d'eixe mes, van col·locar un artefacte explosiu en una jardinera a l'ampit d'un habitatge de Cintruénigo, a Navarra.
L'objectiu era causar la mort d'un membre de la Guàrdia Civil que residia en eixe habitatge, però que havia abandonat ja el 1996 el domicili. En aquella època, hi vivia una dona que no pertanyia a les forces de seguretat i el fill menor d'edat.
L'artefacte no va arribar a explotar perquè es trencaren els fils conductors en alguna de les connexions del dispositiu. El 28 de gener de 2001, es va trobar l'artefacte i els especialistes del Gedex de la Guàrdia Civil de Navarra el van retirar i desactivar.
La sala considera que no hi ha dubte respecte a l'autoria d'Arzalluz i Aguirrebarrena, perquè van reconéixer en el juí la participació en els fets. Txapote, per la seua part, es va negar a declarar, cosa que el tribunal considera una negació de la implicació.
El silenci de Txapote
Malgrat el seu silenci en la vista oral, els magistrats consideren que existeixen proves suficients per a condemnar Taxpote com la persona que va encarregar als altres processats l'execució de l'acció terrorista. Entre eixes proves, té una rellevància singular la documentació intervinguda en altres procediments i incorporada a la causa. D'una banda, les comunicacions internes de la banda escrites pel mateix Guridi Lassa, en les quals relatava totes les accions del comando.
Així mateix, l'AN valora com a prova l'agenda personal de Txapote, intervinguda a França i remesa a les autoritats espanyoles. Els perits de Grafística han determinat que és l'autor de les anotacions que hi consten, entre les quals hi ha set al·lusions al comando.
Finalment, els experts posen de manifest una repetició del modus operandi del comando en altres atemptats, al capdavant del qual situen Txapote. Una conclusió, apunta la sala, a la qual arriben posant en relació totes les dades que consten en la causa.
La sala destaca, finalment, "la inopinada col·locació de l'artefacte explosiu, la seua aptitud mortífera i l'inesperat per a les víctimes de ser objectiu de l'organització terrorista que ho va reivindicar, els components de la qual ja havien col·locat artefactes explosius semblants amb anterioritat, que no sols havien explotat, sinó posat fi a la vida d'altres persones".
