L'astrònoma Macarena García: "El telescopi James Webb ens mostrarà coses que ni imaginem"

La científica espanyola destaca el seu rang d'observació únic: "Va d'allò més pròxim, el sistema solar, fins a les galàxies més llunyanes de l'univers primitiu". Obri una nova era en la investigació astronòmica

El telescopi espacial James Webb ha dirigit la seua mirada cap a l'inusual i enigmàtic gegant gelat Urà, capturant un món dinàmic amb anells, llunes, tempestes i altres característiques atmosfèriques
El telescopi espacial James Webb ha captat en en el gegant gelat Urà un món dinàmic amb anells, llunes i tempestes / Space Telescope Science Institute Office of Public Outreach

El 25 de desembre de 2021, enviaven a l'espai el James Webb, el telescopi més gran del món, i després d'un desplegament perfecte, sis mesos més tard, el president dels EUA, Joe Biden, sorprenia el món amb la primera imatge científica captada per aquesta meravella tecnològica: la primera de l'espai profund.

El telescopi, construït per la NASA, l'agència espacial europea (ESA) i l'agència canadenca, va superar totes les expectatives amb la imatge, amb un detall i una resolució sense precedents de SMACS 0723, una regió amb un enorme cúmul de galàxies.

"Ens mostrarà coses que ni imaginem", augura Macarena García, científica del projecte per a Space Telescope and Science Institute i astrònoma de l'ESA.

El telescopi funciona en l'infraroig i pot veure objectes freds, molt llunyans o ocults darrere de la pols. Això no sols ajudarà a estudiar l'univers primitiu, l'evolució de les galàxies, el cicle de vida de les estreles i la composició d'altres mons, sinó que ha obert una nova era en la investigació astronòmica.

"El seu rang d'observació és únic: va d'allò més pròxim, el sistema solar, fins a les galàxies més llunyanes de l'univers primitiu", diu en una entrevista amb Efe.

En el sistema solar ha donat dades revolucionàries

En el sistema solar ha donat dades bastant revolucionàries, sobretot dels anells i satèl·lits de planetes com Júpiter i Urà, i també molta informació sobre les atmosferes planetàries, no sols de la composició sinó també del clima i les tempestes o patrons de vent.

Webb va descobrir que en un satèl·lit de Júpiter hi ha diòxid de carboni endogen, que és un potencial de vida, tal com nosaltres l'entenem, i això indica que potser hi ha vida bacteriològica. Això ha sigut nou i revolucionari.

Estudiar els exoplanetes

Més enllà del sistema solar, una de les missions de Webb era estudiar els exoplanetes, però això exigia ser molt estable i "fins al llançament no sabíem com seria. Ara ja ho sabem: és increïblement estable".

Gràcies a això, en els exoplanetes gasosos, està mesurant una quantitat "bastant espectacular de molècules i compostos químics, com ara carboni, diòxid de carboni o aigua", i està analitzant les diferents composicions "per a saber si els seus elements són components químics primordials o s'han creat a causa de la radiació de l'estrela".

Entre els rocosos, "tots en volen trobar un que tinga atmosfera", reconeix García, però "és difícil" perquè molts estan massa prop de la seua estrela per a poder tindre'n.

Un dels sistemes més coneguts és Trappist, l'estrela dels quals està orbitada per set planetes rocosos que, comparats amb el nostre sistema solar, estarien en l'òrbita de Mercuri.

"Un dels sistemes més coneguts és Trappist, l'estrela dels quals està orbitada per set planetes rocosos que, comparats amb el nostre sistema solar, estarien en l'òrbita de Mercuri". "Alguns estan molt prop del sol i altres, en estar més llunyans, podrien tindre una atmosfera" suggereix.

Macarena García
Macarena García / ESA

Trobar una Terra 2

Però encara que els exoplanetes atraguen molt la curiositat del públic, trobar una Tera 2 exigeix unes condicions: temperatura necessària per a albergar aigua líquida i una atmosfera amb elements com oxigen i vapor d'aigua i altres derivats de la presència de vida, "bàsicament molècules amb carboni".

Falta temps i tecnologia per a descobrir una nova Terra però tenint en compte que en l'univers hi ha milers de milions de galàxies, el més probable és que en algun planeta hi haja les condicions de vida favorables, una altra cosa és que el trobem.

García creu que "falta temps i tecnologia per a descobrir una nova Terra" però "tenint en compte que en la nostra galàxia hi ha milers de milions d'estreles i que en l'univers hi ha milers de milions de galàxies, el més probable és que en algun planeta hi haja les condicions de vida favorables, una altra cosa és que el trobem", raona l'astrònoma.

Per a això, la NASA treballa ja en el telescopi Habitable Worlds Observatory, de la mateixa grandària que el Webb però moltíssim més estable i capaç de buscar planetes habitables, ha avançat.

Descobriments Webb

Poc tems en actiu, però Webb ja ha observat "coses increïbles", com una kilonova, la fusió de dues estreles de neutrons molt massives que orbiten una al voltant de l'altra i exploten com a supernova perquè no són prou massives per a arribar a convertir-se en un forat negre.

D'aquesta fusió, va captar per primera vegada com sorgeixen elements químics pesats com el tel·luri, una cosa "bastant espectacular perquè sabem que tots els elements químics de l'univers es creen en les estreles, però llavors vam veure que els més pesats ho fan en la fusió d'aquestes estreles".

García també destaca la seua aportació a la constant de Hubble, la llei que marca l'expansió de l'univers: "Si mesures aquest valor utilitzant estreles locals i pròximes o si el mesures usant radiació de fons còsmic de microones, et donen números diferents. És a dir, és com que l'expansió s'està accelerant".

Galàxies molt llunyanes

Espectaculars són també els seus estudis de galàxies. Ceers-2112, per exemple, és semblant a la Via Làctia, forma una espiral entorn d'una barra d'estreles i es va formar fa 11.700 milions d'anys, quan l'univers només tenia 2.100 milions d'anys (el 15% de la seua edat actual que es calcula en 13.800 milions d'anys).

El descobriment va canviar la concepció de l'univers primerenc perquè va demostrar que encara que és summament antiga, està ben organitzada i evolucionada, com la Via Làctia, que és milions d'anys més jove. Constatar que aquelles primeres galàxies llunyanes i antigues ja tenien generacions d'estreles "bàsicament evolucionades és "sorprenent.

Però per a García el somni seria trobar "l'origen de tot". Trobar les primeres estreles i poblacions estel·lars que es van formar després del Big bang i que estan fetes de material pristí. "Crec que Webb ens dirà on estan aquestes poblacions d'estreles més antigues" i, quan ho faça, "ens farem noves preguntes".

També et pot interessar

stats