L’Albufera va resistir la dana del 2024 però, segons els experts, continua pendent de recuperar la salut ecològica

La dana del 29 d’octubre de 2024 va alterar profundament l’Albufera de València, tant per l’arribada massiva d’aigua i residus com pels efectes sobre la vida microbiana i els sediments del llac. Dos anys després de la catàstrofe, els experts destaquen la capacitat de recuperació de l’aiguamoll i regenerar la vida microbiana i el paper que va tindre per a absorbir part de la riuada, però advertixen que encara cal actuar per a millorar-ne la salut ecològica.

El director del Parc Natural de l’Albufera, Natxo Lacomba, el president de la Junta Rectora del parc, Carles Sanchis, i el catedràtic d’Ecologia de la Universitat de València Antonio Camacho coincidixen en la necessitat d’impulsar mesures coordinades entre les administracions per a recuperar el llac i avançar cap a unes aigües més clares.

Els residus sòlids, el gran problema

La riuada va suposar, en paraules de Lacomba, "una pertorbació momentània i intensa" que va alterar la vida microbiana del llac, sobretot per l’arribada de materials i objectes aliens a l’ecosistema. Segons el director del parc, si només hi haguera entrat aigua i sediments, hauria sigut "un episodi més en la dinàmica de l’ecosistema".

Sanchis considera que el pitjor efecte va ser l’arribada de grans quantitats de residus sòlids, que van quedar dins del llac. En canvi, els residus líquids van eixir posteriorment cap a la mar amb la gran massa d’aigua.

"Sense l'Albufera haguera sigut pitjor"

Camacho també destaca l’allau de contaminació que va rebre l’Albufera, però subratlla que la capacitat del llac per a emmagatzemar aigua va contribuir a reduir l’impacte de les inundacions en altres zones.

"Si no haguera estat l’Albufera, la catàstrofe encara hauria sigut major", afirma Camacho.

Va absorbir l'impacte de l'aigua i protegir poblacions

Lacomba també destaca que el llac va demostrar la seua resiliència i va complir la funció d’acollir grans volums d’aigua, frenar-ne l’impacte aigües avall i protegir poblacions com Pinedo, el Saler i el Palmar.

Per a Sanchis, la dana ha evidenciat la importància dels aiguamolls per a esmorteir els efectes de les inundacions i absorbir grans quantitats d’aigua, una funció que va ajudar a protegir altres territoris.

El fons del llac ha crescut nou centímetres de mitjana

Els tres experts coincidixen que l’Albufera va recuperar en menys d’un any la situació que tenia abans de la dana. Això no significa, però, que el llac estiguera en bon estat abans de la catàstrofe: la qualitat de l’aigua i la salut ecològica ja estaven deteriorades.

Lacomba explica que l’aigua i els residus van arribar per dos vies principals: la del barranc de Poio, després de travessar zones urbanes i industrials, i la del riu Magre, que va aportar sobretot aigua i sediments procedents de zones de cultiu.

Les imatges de satèl·lit van permetre observar els efectes de la riuada sobre la vida microbiana, la qualitat de l’aigua, els sediments i fins i tot la pesca. Encara que al cap d’un mes la vida microbiana havia tornat a l’estat anterior al 29 d’octubre, l’acumulació de sediments va modificar la morfologia del fons del llac. L’estimació és que el nivell del fons ha augmentat uns nou centímetres de mitjana.

Recuperar l'Albufera dels anys seixanta entre tots els governs

Lacomba recorda que l’Albufera és un patrimoni natural valencià d’importància internacional, però assenyala que les competències per a gestionar-la estan repartides entre el Govern, la Generalitat, l’Ajuntament de València i altres municipis de l’entorn.

Per això, reclama una estratègia compartida amb projectes i actuacions coordinades per a recuperar l’Albufera de la dècada dels seixanta, abans del desenvolupament de l’àrea metropolitana, quan tenia aigües més clares i praderies de macròfits aquàtics, plantes essencials per al funcionament de l’ecosistema.

Per a Sanchis, el repte principal és aïllar completament el llac de les aportacions contaminants i reduir els nivells de fòsfor.

L'abocament d'aigües residuals

Camacho advertix que la qualitat de l’aigua continua sent molt dolenta a causa de dècades d’abocaments d’aigües residuals sense depurar i d’altres contaminants, especialment nutrients com el nitrogen i el fòsfor. Estos elements afavorixen el creixement excessiu d’algues, que donen a l’aigua el color verd característic i deterioren la qualitat ecològica del sistema.

"Abans de la dana teníem això i ara ho tenim de nou, amb alguns canvis per la contaminació addicional que no s’ha pogut eliminar. L’impacte sobre l’ecosistema va ser molt gran i a això s’afig que el problema anterior ja era prou greu. La dana va ser una ferida més", assenyala el catedràtic.

Camacho considera que l’objectiu principal és recuperar les aigües clares i revertir l’eutrofització, és a dir, l’excés de nutrients en l’ecosistema. En este sentit, afirma que fins ara "s’ha fet molt, però no prou".

Objectiu: ser reserva de la biosfera

La possible declaració de l’Albufera com a reserva de la biosfera de la Unesco també apareix com una oportunitat per a avançar en la recuperació. Lacomba considera que el reconeixement permetria establir objectius comuns i mecanismes de governança compartida perquè totes les administracions treballaren en la mateixa direcció.

Sanchis coincidix que la distinció "no és una vareta màgica", però la veu com una ferramenta més per a captar recursos, desenvolupar plans d’actuació i executar-los.

Camacho, per la seua banda, recorda que les reserves de la biosfera busquen compatibilitzar les activitats humanes amb el medi natural i advertix que l’Albufera és actualment un sistema sotmés a una forta pressió humana, per la qual cosa no representa el millor model d’este tipus d’espais. Tot i això, considera que el reconeixement podria ajudar a mobilitzar més recursos i esforços.

El catedràtic conclou que la societat valenciana està convençuda de la necessitat de recuperar l’Albufera, però que ara cal que les administracions adopten les mesures necessàries per a fer possible la recuperació ecològica del llac.