Les noves vivendes de la zona dana s'elevaran un metre i es prohibiran garatges soterranis en les àrees amb més risc d'inundació
La primera revisió del Patricova després del 29-O augmenta un 60% de mitjana la zona inundable en els termes municipals afectats per la barrancada de fa dos anys
La revisió del Pla d'acció territorial del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova), duta a terme després de la fatídica dana del 29 d'octubre del 2024 i els primers detalls de la qual s'han conegut este dijous, comporta modificacions urbanístiques rellevants per als municipis afectats. Una de les més importants és que les noves vivendes construïdes sobre terrenys catalogats com a inundables hauran d'elevar la cota a quasi un metre d'altura, i a més es prohibiran els garatges subterranis en els llocs classificats com de més risc.
L'actualització del protocol, que està en una fase inicial, incrementa en un 61,2% el territori subjecte a perillositat en l'àrea colpejada per les inundacions fa quasi dos anys, en passar de 27.162 hectàrees a 43.779 hectàrees. Este augment en superfície, més del doble, obliga a elevar les mesures correctores en els terrenys que puguen urbanitzar-se en el futur.
L'estudi preliminar del Patricova recomana endurir les restriccions en els nous planejaments com elevar les cases a l'altura de les cotes d'inundació en funció de la perillositat detectada, la prohibició de pàrquings subterranis en els casos de perillositat mitjana o directament prohibicions de construcció en les zones més exposades a l'aigua.
Totes estes novetats les han explicades durant la presentació dels resultats finals de la revisió, este dijous, el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, i un dels principals autors de l'estudi, Félix Francés, que és responsable del Grup d'Investigació de Modelatge Hidrològic i Ambiental de la Universitat Politècnica de València (UPV).
L'anàlisi duta a terme és de moment parcial perquè s'ha enfocat inicialment en només 74 municipis, que s'han estudiat amb noves metodologies que han millorat el grau de precisió del risc d'inundació. Les conclusions i protocols que es deriven s'estendran, en una segona fase, al conjunt del territori a fi completar un nou Patricova (el vigent és de 2015), segons ha explicat el conseller en una intervenció a la premsa, minuts abans de la presentació.
Martínez Mus ha detallat que el projecte inclou propostes en els municipis basades en el nivell de perillositat. Hi destaca l'adaptació d'edificacions, la incorporació de zones de laminació i infraestructures verdes —com els parcs inundables que projecta la Generalitat—, la relocalització d'usos vulnerables i la millora de les condicions d'evacuació i autoprotecció.
Per exemple, en els criteris per a noves edificacions i les reformes integrals, es planteja elevar els habitatges fins a les cotes d'inundació amb període de retorn de 500 anys. En teixits urbans consolidats, si el calat dels pisos és de més de 80 centímetres s'hauran d'elevar fins a l'altura d'eixe calat; si és menor de 80 centímetres, s'hauran d'elevar almenys a 80 centímetres i complementar amb mesures d'autoprotecció.
En les zones subjectes a més perillositat (6-7), s'arrepleguen directament prohibicions per a determinades construccions. Martínez Mus ha destacat que, en funció dels graus de risc del territori, també es recomana evitar construccions en zones especialment vulnerables, treballar en noves canalitzacions i obres de protecció del territori.
