L’aeroport de Castelló afecta negativament la capacitat de drenatge de la zona

L’aeroport de Castelló està afectant de manera negativa les funcions de drenatge i embassament naturals de l’aigua de pluja del territori del voltant, fet que augmenta la vulnerabilitat davant de possibles inundacions de la zona. Així ho ha assegurat aquest divendres en La qüestió Joan Mateu Bellés, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de València. Mateu ha explicat que el pla de Cabanes i el pla de Vilafamés tenen ‘‘una importància clau’’ com a espais de laminació de la crescuda, ‘‘de manera que quan arriba l’aigua allí s'entolla i s'escampa i, per tant, es retarda el recorregut cap a la plana’’. Aquesta ‘‘funció hidrològica’’ s’ha vist anul·lada amb el canvi d’ús del sòl propiciat per la construcció de la infraestructura. Així, segons el professor Mateu, s’’ha impermeabilitzat una gran superfície i s’ha creat una espècie de xarxa de drenatge artificial i, ara, ‘‘on hi havia un bancal, s‘està obrint un barrancx’’.

Aquesta és una de les reflexions que es van poder escoltar la nit de divendres en el programa dedicat a l’anàlisi de les conseqüències dels últims episodis de pluja a la Comunitat Valenciana i també a les localitats de Mallorca i Màlaga, i a Carcassona i Itàlia. L’espai de reflexió de la televisió d'À Puntla televisió d'À Punt ha posat damunt de la taula qüestions com ara l’ordenació del territori, els efectes del canvi climàtic o la desconnexió de les persones de la natura. En un territori amb una disposició geogràfica i un clima especialment propens a patir inundacions, veus expertes de diferents àmbits han tractat de respondre la pregunta de si això és inevitable, si, tot i els avanços, la població valenciana encara és vulnerable als efectes d’aquestes pluges torrencials i si ara estem pagant les conseqüències de la mala planificació urbanística de dècades passades.

Durant el programa presentat per Jèssica Crespo i Adelaida Ferre, s’ha fet també un repàs històric dels capítols de pluges torrencials i inundacions patides a la Comunitat Valenciana, com ara la riuada del 1957, la pantanada de Tous de l’any 1982, o, més recentment, el desbordament del riu Girona el 2007. A més, s’han aportat per a l’anàlisi dades molt cridaneres sobre l’ordenació del territori, com ara el fet que, segons el PATRICOVA, el pla d’acció per a la prevenció del risc d’inundacions, el 12% de la població viu en una zona inundable, i que, tot i això, només 25 municipis de la Comunitat Valenciana disposen d’un pla d’acció municipal per la probabilitat d’inundacions.

Més de mil milions de metres quadrats

Precisament sobre el PATRICOVA ha parlat el secretari autonòmic d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Lluís Ferrando, qui ha volgut resumir per a La qüestió les principals actuacions incloses en aquesta normativa ‘‘capdavantera’’, elaborada l’any 2003 i actualitzada en diverses ocasions fins al 2015. Ferrando ha insistit en la importància d’efectuar una correcta ordenació urbanística i ha assegurat que, gràcies al pla d’acció per a la prevenció del risc d’inundacions, la Conselleria ‘‘ha informat negativament la urbanització de cent milions de metres quadrats’’.

El programa ha comptat també amb la participació dels periodistes Vicent Aupí, Javier Gregori i José Sierra, la meteoròloga d'À Punt, Victòria Rosselló; i amb l'anàlisi de José Quereda, catedràtic emèrit d’Anàlisi Geogràfica i director de l’estació de climatologia de la Universitat Jaume I; Joan Olmos, doctor en Enginyeria de Camins per la UPV i exdirector general d’Obres Públiques; Eva Tudela, d’Acció Ecologista-Agró, i Josep Maria Àngel, director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.