L’accés a la vivenda no és només problema dels joves: “Falten vivendes adaptades als majors perquè no hagen de fugir de sa casa”

L’accés a l'habitatge digne no és únicament un problema dels joves: les persones majors també ho pateixen. La diferència radica en les dificultats que troba en un col·lectiu i un altre. “Les persones majors han de tindre vivendes de qualitat, sense barreres arquitectòniques, per exemple, i calen més recursos de les administracions per a adaptar-les. La gent no vol anar-se’n de casa, fan falta vivendes per a les persones amb dificultats perquè la gent no haja de fugir de sa casa”. Era la reclamació que manifestava en Les notícies del matí el president del Consell Valencià de Persones Majors, Miguel Jordá.

En aquesta línia, el portaveu del col·lectiu de persones majors instava les administracions a adoptar més mesures per a afavorir que els ancians no hagen d’abandonar les seues vivendes per a ser atesos en centres especialitats, com les residències, perquè en sa casa no tenen banys adaptats, viuen en un pis sense ascensor o els falta una instal·lació elèctrica en condicions. “La gent no vol anar-se’n de sa casa”, afirmava Jordá.

Des del punt de vista de Miguel Jordá, les ajudes públiques per a reformar una vivenda són una alternativa, però no l'única. Les vivendes col·laboratives —una sèrie de vivendes privades, però amb serveis comuns— serien una altra solució.

Calen instruments que possibiliten l’encontre entre la gent major i els joves, els dos es poden ajudar si viuen juntsMiguel Jordá - President del Consell Valencià de Persones Majors

Jordà apuntava també a les vivendes compartides per joves i majors. “A Alacant ja hi ha un projecte d’aquest tipus i va mostrar la seua efectivitat en la pandèmia. Fan falta instruments que possibiliten l’encontre entre la gent major i els joves, els dos es poden ajudar si viuen junts”, argumentava en la seua intervenció en Les notícies del matí.

El president del Consell Valencià de les Persones Majors plantejava aquestes idees junt amb el cap d’Educació Integral del Consell Valencià de la Joventut, David Barbancho. Els dos han acudit als estudis d’À Punt per a exposar el decàleg que han presentat als grups parlamentaris i que conté propostes per a solucionar els problemes comuns de les dues generacions, com són la vivenda, l’atenció sanitària, el despoblament o la implicació en el medi ambient.

Barbancho ha recordat que només el 7% de les vivendes del mercat immobiliari tenen un lloguer inferior als 750 euros. Per aquesta raó, el representant del Consell Valencià de la Joventut ha reclamat a l’administració doblar les ajudes per al lloguer, així com la necessitat de regular el preu del lloguer d’una manera efectiva.

Front comú per a exigir millor salut mental

Però a més de la vivenda, un altre dels problemes comuns és el de la salut mental. En els joves perquè la falta d’expectatives, la precarietat laboral i la dificultat per a emancipar-se, entre altres raons, els estan abocant a dificultats mentals, com exposava Barbancho. Els majors, en canvi, també presenten problemes de salut mental, però per aspectes com l’aïllament social, que genera per exemple la tecnologia, el despoblament de les zones rurals o la soledat no desitjada.

Tant el representant del Consell de la Joventut com el de les Persones Majors coincideixen en la necessitat de reforçar l’atenció primària perquè es puga abordar millor la salut mental, ja que els metges dels centres de salut són el primer contacte amb el pacient.

Amb assignatures sobre intel·ligència emocional a les escoles, els menors sabran gestionar les emocions en l’edat adulta David Barbancho - Cap d’Educació Integral del Consell Valencià de la Joventut

David Barbancho reivindicava la implantació d’assignatures en què s’aborde la intel·ligència emocional, perquè sàpien gestionar les emocions en l’edat adulta: “és una ferramenta que, a llarg termini, donarà els seus fruits”.

Per la seua banda, Miguel Jordà, tot i admetre que la Generalitat està adoptant mesures per a oferir una millor atenció mental, ha reclamat una bona cobertura sanitària amb més atenció, “però no només a les ciutats, també en les zones rurals”. A parer seu, els consultoris de pobles menuts necessiten reforçar, encara més, l’atenció a la salut mental.