El Festival de les Arts i el BigSound hauran de canviar d'ubicació arran d'una sentència judicial
El pronunciament, que parla de nivells de soroll "insuportables", retrau el consistori la innacció davant les queixes veïnals
Un jutjat insta l’Ajuntament de València a canviar d’ubicació tots els festivals i concerts que tenen lloc a la Ciutat de les Arts i les Ciències. La sentència, a què ha tingut accés À Punt Notícies, prové d'una demanda per via contenciosa administrativa presentada l'agost de 2023. La va presentar un grup de 200 veïns de dos finques de l'avinguda Professor López Piñero, enfront del recinte de la CACSA, davant del soroll i les molèsties que els ocasionaven estos esdeveniments musicals i la terrassa de la discoteca de l'umbracle.
Entre els esdeveniments que hi ha programats per a cada any destaquen el Festival de les Arts (5 i 6 de juny), el Big Sound (26 i 27 de juny) i els temàtics I Love Reggaeton València (29 de maig) i Love the 90s València (30 de maig de 2026).
La sentència considera que el consistori ha vulnerat el dret fonamental a la intimitat i integritat moral dels demandants. El jutjat contenciós administratiu número 8 ordena a l'Ajuntament prendre "les mesures necessàries per a evitar les molèsties", inclosa la revocació d'autoritzacions o la reubicació d'esdeveniments i activitats. A més, imposa una indemnització de 138.000 euros (3.000 per família denunciant) més interessos i el pagament de les costes.
"Emissions de soroll insuportables i no tolerables per a l'àmbit privat de les vivendes"
Els mesuraments aportats pels pèrits de l'acusació han constatat "emissions de soroll insuportables i no tolerables per a l'àmbit privat de les vivendes" de fins a 80 decibels, molt per sobre dels llindars màxims de 45 dBA nocturns i 55 dBA diürns que fixa l'ordenança municipal de València contra la contaminació acústica. Els pèrits van explicar que a les cases se sentia com l'estrèpit que acompanya l'enlairament d'un avió. L'Organització Mundial de la Salut estima com a perjudicials emissions per damunt dels 55 dBA.
L'advocat que representa les famílies, Andrés Morey, destaca que la sentència considera provat que l'Ajuntament té les competències en soroll i va desatendre les seues obligacions des del moment que va reaccionar amb el silenci administratiu a les queixes del veïnat.
"L'exigència normativa és clara", subratlla la sentència, que retrau a l'Ajuntament la inacció, malgrat la responsabilitat específica que li atribuïx la Llei 7/2002 de la Generalitat, de protecció contra la contaminació acústica, fins al punt de no haver assumit ni el mesurament dels nivells després de la denúncia veïnal, incomplint així també la llei de bases de règim local.
La reclamació no resolta de la comunitat de veïns va obrir la via de la jurisdicció contenciosa administrativa que, segons Morey, s'ha dilatat per "la resistència i obstacles" dels condemnats, particularment de la discoteca, que manca de llicència. En comparació amb altres conflictes per soroll, considera que en este s'ha valorat el caràcter periòdic de les molèsties: la programació anual de festivals i el soroll de la terrassa de l'umbracle cada cap de setmana.
L'advocat advertix que, tot i el recurs, la sentència no es podria suspendre per afectar drets fonamentals
La sentència no és ferma i es pot recórrer en apel·lació, però l'advocat, que presidix la plataforma Juristes contra el Soroll, advertix que com que el conflicte s'ha plantejat en termes de violació de drets fonamentals, els seus efectes no es podrien suspendre.
Considera "desitjable" aplegar a un acord amb l'Ajuntament de València, contra el qual té presentat una altra denúncia similar, però veu complicat resoldre la situació sense desplaçar les fonts de les molèsties (esdeveniments i discoteca) des del moment en què fan activitats a l'aire lliure que difícilment es poden limitar. "La solució més lògica seria modificar el lloc en què se celebren les activitats", ha explicat.
Juristes contra el Soroll és també la plataforma que ha paralitzat la programació de concerts a l'estadi Santiago Bernabéu del Reial Madrid.
Fonts del consistori citades per Europa Press han remarcat que els fets denunciants es remunten a l'any 2018 i la demanda a maig de 2023, quan l'actual corporació municipal no havia pres possessió. Tant l'Ajuntament com la mateixa Ciutat de les Arts i les Ciències ha declinat fer més valoracions fins a estudiar a fons la sentència.