L'1,4% d'homes va compartir la baixa de maternitat

La consellera d'Habitatge, Maria José Salvador, primera baixa per maternitat en la història del Govern valencià.

Una mare cus a casa
Una mare cus a casa

Les funcions de María José Salvador com a membre del Consell les assumirà el president de la Generalitat, mentre que les atribucions de la Conselleria es repartiran entre Josep Vicent Boira, secretari autonòmic, i Francesc Signes, subsecretari. La consellera, que ix de comptes el 9 d'abril, té previst compartir la baixa amb la seua parella, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer. Encara que, per les seues responsabilitats, no esgotaran totes les setmanes a què tenen dret. 

"No gastarem la baixa completa -explica la consellera- però sí anem a gaudir-la els dos perquè pensem que ho hem de fer amb corresponsbilitat, que no és un temps de vacances sinó un temps per a rebre el nostre fill, per a adaptar-nos a la nova vida i per a cuidar-lo. I per a assumir aquesta nova responsabilitat que, probablement, és prou més important que els càrrecs que tenim".

En ple segle XXI, el cas de la consellera de Territori no hauria de ser un cas singular, però ho és. Actualment, el permís de maternitat té una durada màxima de 16 setmanes i el de paternitat, de 4, però aquest últim és una figura que a penes es gasta. Les dades ho confirmen. Un informe de Comissions Obreres sobre la situació sociolaboral de les dones desvela que de les 25.998 prestaciones demanades l'any passat a la Comunitat Valenciana, el 98,6% foren disfrutades per mares i només l'1,4%, per pares.

Conseqüències sociolaborals de la maternitat

Conseqüències sociolaborals de la maternitat

Per a Clotilde Iborra, membre de la Secretaria de la Dona de CCOO, el primer que cal fer per a canviar aquestes xifres és modificar l'estructura de la societat. "Mentre no ens fem corresponsables, homes i dones, de la criança dels menuts, les dones estem penalitzades i la legislació ho afavoreix", assenyala Iborra. També denuncia la discriminació professional de les dones pel fet de ser elles les que, majoritàriament, es fan càrrec dels fills. 

En moltes ocasions, en acabar la baixa de maternitat, les dones es demanen una reducció de la jornada laboral amb les conseqüències negatives que això comporta per a la seua carrera professional perquè, com explica Iborra, "moltes prestacions de caràcter contributiu es calculen en funció de la nostra vida laboral, de la cotització que hem fet, i això es penalitza; i es penalitza també a l'hora de promocionar i mantindre el lloc de treball".

Per a lluitar contra aquesta situació, CCOO demana equiparar les prestacions de dones i homes, tal com recomana la Unió Europea, per tal d'aconseguir l'objectiu de conciliació. D'aquesta manera, apunta Clotilde Iborra, també s'obtindria una millora sociolaboral "perquè organitzativament el cost seria el mateix per a les empreses".

També et pot interessar