La jutgessa de la dana rebutja l’acarament entre Pradas i Suárez que demanava una acusació particular
Atribuïx a la “successió de propostes” i a “l’absoluta indecisió” de l'exconsellera el retard en l’enviament de l'Es-Alert a la població, que estava damunt de la taula tres hores abans
La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha rebutjat la petició d’una acusació particular que reclamava un acarament entre l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, imputada en el procediment, i el subdirector general d'Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez.
La instructora argumenta que la diligència d'acarament té un caràcter excepcional, d’acord amb el que establix l’article 455 de la llei d'enjudiciament criminal, i ha d'acordar-se quan no es puguen utilitzar més mitjans en l'acreditació dels fets, com recull la jurisprudència del Tribunal Suprem.
La jutgessa considera que els dubtes que la part que sol·licitava l’acarament pretenia resoldre —les contradiccions entre les declaracions de les parts— ja han sigut objecte de nombroses diligències d’investigació i estan aclarits, particularment pel que fa a les discrepàncies sobre l’ES-Alert.
D’altra banda, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra certifica, en un auto d'este dijous, que la possibilitat del missatge massiu d’advertència a la població, que finalment es va enviar a les 20:11 hores, estava damunt de la taula tres hores abans que s’enviara. La instructora atribuïx a la "successió de propostes" i a "l'absoluta indecisió davant de la situació" la demora del missatge i apunta al fet que “lluny de millorar, empitjora amb el pas de les hores”. En opinió de la jutgessa, el missatge va ser "tardà i erroni".
Al parer de la jutgessa, el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) va patir el 29 d'octubre de 2024 una "paràlisi en la presa de decisions" a pesar que "hi havia temps, poc, però n'hi havia".
"Certament, l'avís a la població va ser tardà i el missatge era erroni. La possibilitat d'alertar a la població pràcticament amb prop de tres hores d'antelació —el Cecopi es va convocar a les 17 hores— ja va ser posada de manifest en el Cecopi per Suárez. A partir d'este moment es van succeir propostes i una absoluta indecisió davant d'una situació que, lluny de millorar, anava empitjorant amb el pas de les hores".
La jutgessa sosté que el mateix Suárez va llegir als que estaven presents en el Cecopi una proposta de missatge a les 17:45 hores: "Davant de l'evolució de la situació d'emergència, es recomana que amb caràcter immediat accedisquen a zones altes i estiguen atents a nous missatges".
La proposta "no va ser del gust de [José Miguel] Basset —llavors màxim responsable del Consorci Provincial de Bombers— ni es va assumir per la consellera", que va suspendre el Cecopi a les 18 hores per a "pensar les diferents opcions", sempre segons l'auto de la jutgessa.
A les 18:38 hores un tècnic d'Emergències va proposar un nou text (per correu electrònic): "Davant de les situacions derivades per les fortes pluges en la seua zona, com a mesura preventiva, es queden al domicili i estiguen atents a futurs avisos a través d'este canal i fonts oficials".
"D'igual mode —hi afig la jutgessa—, l'afirmació que l'ES-Alert de les 20:11 hores es va enviar exclusivament per la presa de Forata (que no va tindre cap efecte negatiu, ni posseïx connexió amb el barranc de Poio) s'ha de descartar per dos raons simples: el missatge es va enviar a tota la província i a eixa hora ja se sabia la situació del barranc de Poio. Les telefonades a l'112 es comptaven per milers", recull l'escrit.
"Motius tècnics" darrere del retard
Així mateix, en les interlocutòries emeses este dijous, la jutgessa desmentix que "motius tècnics" van influir en el retard de l’enviament de l'ES-Alert, que atribuïx més aviat als dubtes jurídics de l'exconsellera Pradas, qui recorda que va insistir a telefonar "algú en concret" sense que haja pogut certificar-se'n la identitat. Ruiz Tobarra advertix també que hi havia "múltiples canals" alternatius a l'Es-Alert per a alertar la població.
En esta línia, relata que es va canviar a les 19:08 hores en l'esborrany del missatge d'alerta l'ordre de "quedar-se en els domicilis" per la d'"evitar desplaçaments".
La mateixa Pradas va enviar un missatge qui era en eixe moment cap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, a les 20:15 hores, en el qual l'informava que s'havia enviat un missatge demanant precaució a tota la província (el de les 20:11), i que n'enviarien un altre a les comarques de la Ribera Alta, la Ribera Baixa, l'Horta Sud i la Foia de Bunyol, en el qual es recomanava el “confinament”. Prèviament, Cuenca havia insistit a Pradas que "confinar tota la província era una barbaritat, que es llevara això del cap".
“L'expressió 'quedeu-vos al domicili' li semblava a Pradas que tenia un to imperatiu i va dubtar sobre la viabilitat jurídica del missatge", a pesar que "Suárez li va assegurar que podia adoptar eixa mesura".
No obstant això, "Pradas va indicar que cridaria algú en concret, que volia fer una consulta jurídica. Cada vegada entrava i eixia Pradas de la sala al costat de Vicent Mompó, president de la Diputació de València, o Emilio Argüeso —secretari autonòmic d'Emergències i també processat en la causa—. Podien rebre les trucades dins del Cecopi, però sempre n'eixien", agrega.
La jutgessa sosté en la interlocutòria que Pradas no va consultar directament els advocats de la Generalitat, tal com consta en un informe d'este cos aportat a la causa. "S'ignora amb qui ho va fer", afig. "La veritat és que les instruccions per a l'enviament dels dos missatges ES-Alert es van donar per Pradas", segons subratlla la instructora, i que "va dir que no s'enviara el primer missatge fins que ella el vera escrit".
"Quan Pradas finalment va tornar a la sala de comandament" va fer correccions al missatge "substituint suspendre per s'ha d'evitar", així com "correccions lingüístiques relatives al valencià, amb l'ajuda de Vicent Mompó", després de les quals "va fer una foto a la pantalla de l'ordinador i va dir 'avant'".
"El fet que es canviara el text del missatge per qüestions lingüístiques se sumava a la paràlisi en la presa de decisions, i en qualsevol cas, el text definitiu, amb una ortografia en la qual s'optava per Valencia i no per València, o per tipo i no per tipus, per este i no per aquest, està documentat", apunta la jutgessa en al·lusió a canvis realitzats habitualment per a tractar de diferenciar textos valencians del català.
El segon missatge, el que va arribar a la població a les 20:57 hores del tràgic 29 d'octubre, va ser "més encertat", segons la jutgessa, però "tardà per a les poblacions de l'Horta Sud, així com per a Algemesí o Guadassuar".
Tot això, unit al fet que el Cecopi es va convocar per a atendre el que passava des de primera hora del matí a Utiel-Requena, a les 17 hores i "ja no era efectiu per a esta àrea", perquè "hi havia morts abans del seu inici", tampoc ho va ser per als municipis dels barrancs de l'Horteta i Gallego o la Foia de Bunyol ni per a "els municipis per als quals sí que hi havia temps, poc, però n'hi havia".
D'altra banda, la resolució de la instructora emesa este dijous també recorda que l'exconsellera pot sol·licitar declarar voluntàriament "quantes vegades vulga en el procediment", si rebutja les afirmacions que va efectuar com a testimoni el subdirector general d'Emergències.
