L'excap de bombers recalca al Congrés que en el Cecopi van estar "treballant a cegues" sense dades ni informació

L'excap de bombers del Consorci Provincial de València, José Miguel Basset, ha explicat este dilluns en la comissió de la dana del Congrés que en altres governs els han avisat abans en situacions de pluges fortes i el dia de la dana del 29 d'octubre del 2024 no va ser així. Basset ha comparegut este dilluns a la comissió del Congrés per a contestar a les preguntes dels diputats. Basset ha recalcat en la intervenció que en el Cecopi van estar "treballant a cegues" el dia 29 d'octubre del 2024, sense dades ni informació.

El que era cap del Consorci Provincial de Bombers el dia de la dana ha remarcat que la informació sobre els efectes de la riuada no arribava adequadament al Cecopi i que, en contra del que sosté l'exsecretari autonòmic d'Emergències, l'investigat Emilio Argüeso, ell no va ordenar la retirada dels bombers forestals que estigueren al barranc de Poio fins poc abans de les 15:00 hores del 29 d'octubre del 2024. Durant la compareixença en la comissió d'investigació del Congrés sobre la catàstrofe també ha confirmat que cap a les 18:15 hores els tècnics ja tenien consensuat un text d'ES-Alert per a enviar a la població i ha dit que desconeix per què finalment el primer avís es va llançar a les 20:11 hores.

El portaveu de Bildu, Mikel Otero, ha recordat que Argüeso va ser qui va acusar Basset d'haver retirat els bombers forestals del barranc de Poio sense informar el Cecopi. "El que diu és absolutament fals, jo en cap moment vaig tindre coneixement d'eixos moviments, ni de la seua mobilització ni de la seua retirada. Si jo haguera sabut una informació d'eixe calibre no dubten vostés que l'hauria posada damunt de la taula com a un fet prioritari. Això no va ser així de cap de les maneres i m'agradaria que este senyor ho explique", ha indicat.

En este context, ha explicat que a ell no li van consultar res al respecte, que no el van informar de l'arribada dels efectius a les 12:50 ni que es van retirar posterior i que ningú li va preguntar sobre les mesures que estaven duent a terme.

Va ser després, arran d'una informació periodística, quan va sentir les gravacions d'eixos efectius en què es traslladen les mesures, i després de constatar que el cabal havia baixat, demanaven instruccions. "Hi ha un moment d'impàs en què l'operador de comunicacions li pregunta al cap, a un comandament, que què fan i se sent com l'operador els diu que es poden retirar a la base en expectativa de servici, perquè el que estava caient era important", ha precisat.

A més, el compareixent ha admés que la informació del que estava succeint no es va traslladar adequadament al Cecopi. "No sabria dir per què va fallar el flux d'informació, no sé què va fer que l'interlocutor que teníem allí —en una altra sala del centre de l'Eliana— no ens diguera quines cridades entraven i on teníem el problema", ha reconegut, recalcant que fins i tot en aquella sala s'estaven rebent imatges, malgrat que hi va haver problemes de comunicació perquè van caure les línies de mòbil.

Basset ha deixat caure que no és molt eficaç, operativament parlant, que el lloc de comandament i el Cecopi estiguen junts i que en este cas l'acció tenia lloc en una àrea de 200.000 hectàrees amb responsables de més de noranta municipis, mentre que el Cecopi estava a l'Eliana. "No sé exactament com funciona l'estructura de la informació, però sí que sé que jo, fins a les 16:00 hores de l'endemà, en un vol, no vaig tindre coneixement exacte de què havia passat", ha afegit, abans de destacar que "l'únic que va arribar" al Cecopi va ser l'avís de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que la presa de Forata "podia anar-se'n en orris".

A més, Basset ha mencionat que l'alcalde d'Utiel, Ricardo Gabaldón, li va telefonar directament a les 14:30 per a sol·licitar-li que enviara l'UME. Va ser en aquell moment quan es va adonar que estava passant una cosa de la qual no s'estava assabentant i li va estranyar que l'alcalde li telefonara directament per a dir-li que s'estaven "ofegant".

Durant la intervenció, ha afirmat que ell no era director tècnic de l'emergència "ni res que s'hi semble", ha dit que haurà de ser la Generalitat la que explique per què l'han situat com a "cap de turc" —en paraules del diputat de Podem, Javier Sánchez Serna— i ha incidit que ell no va rebutjar l'ajuda que li oferien des de distints cossos de bombers. "La potència sense control no servix de res. L'únic que demanava era que em donaren un poc de marge per a organitzar tota l'ajuda que ens venia damunt perquè està tot col·lapsat", ha recordat, i ha incidit en el fet que va haver d'idear ell mateix un sistema per a organitzar la gestió de l'ajuda.

Respecte a la tardança en l'enviament de l'ES-Alert, Basset ha recordat que cap a les 18:15 hores el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i ell ja havien consensuat el text del missatge que defensaven que calia enviar, però ha dit que desconeix per què no es va enviar fins a les 20:11 hores.

Segons el seu relat, Suárez va ser qui va proposar el primer text quan els van informar de manera "molt genèrica" de la situació en la presa de Forata, però "ningú no va respondre" a la proposta. Davant d'este silenci, Basset va demanar més dades a la Confederació sobre l'estat de l'embassament, però la informació continuava sense ser precisa. Amb les dades que tenia va obrir el seu portàtil i va redactar tres línies.