L'alcalde d'Utiel assegura que "el text del missatge ES-Alert no hauria salvat vides" a la localitat

El missatge Es-Alert va arribar "tard" a Utiel, però el text tampoc "no hauria salvat vides" a la localitat, que feia cinc hores que estava inundada quan va rebre la comunicació massiva, a les 20:11 hores. Així de categòric s'ha mostrat l'alcalde, Ricardo Gabaldón, una de les més afectades per la dana del 29-O del 2024, en la declaració com a testimoni en el jutjat d'instrucció 3 de Catarroja, que amb ell estrena una nova fase de la investigació: la citació dels 26 alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats, en condició de testimoni. La magistrada els ha eximit de responsabilitat per no tindre la condició de garants, que atribuïx a l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i al secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso.

Gabaldón ha declarat que aquell dia l'equip municipal va actuar per "instint", sense instruccions ni comunicacions prèvies de cap institució sobre el que els venia. "En el xat de la Diputació [de València] vaig dir que no teníem ni pajolera [sic] idea de què fer". La magistrada el considera un testimoni rellevant perquè, amb la mateixa informació que la Generalitat, en avís taronja i abans que es decretara l'alerta hidrològica, va prendre decisions, com la suspensió preventiva de les classes, que resultarien determinants per a salvar vides.

"Vam fer el que havíem de fer. Suspenguérem les classes pel risc a la carretera, en el transport escolar. Després va passar el que va passar, que sincerament no s'esperava ningú", ha declarat a la premsa abans d'entrar al jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, on ha arribat acompanyat de l'equip de govern municipal. L'alcalde també era cap del personal de la Diputació de València, la institució que va enviar el seu personal a casa.

L'alcalde ha precisat que a les 06:30 d'aquell 29 d'octubre es va posar en contacte amb regidors i directors dels centres educatius per a valorar la situació. Minuts després va informar per WhatsApp les empreses de transport escolar de la decisió de suspendre les classes, que va formalitzar ja passades les 7 amb una resolució.

La llista de telefonades rebudes, a l'espera d'una orde judicial

Gabaldón va aportar al jutjat este dimecres la llista de telefonades que va fer, però no les que va rebre. Ha explicat: "Tinc un correu que diu que cal una orde judicial" per a completar la llista. "No tinc cap problema [a aportar-les], però és que no les tinc", ha afirmat. A la sala ha donat permís a la jutgessa perquè li les reclame a la companyia telefònica.

Esta segona part és rellevant per a poder verificar la telefonada que l'expresident Carlos Mazón va insinuar haver tingut amb l'alcalde d'Utiel i que encara no s'ha pogut demostrar. "Jo recorde les telefonades que vaig fer jo", ha respost Gabaldón este dijous a preguntes de la premsa, específicament que va contactar amb l'exconsellera de Justícia, Salomé Pradas, amb la subdelegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, amb qui llavors era cap del Consorci de Bombers de València, José Miguel Basset, i amb el president de la Diputació, Vicent Mompó, perfils que pensava que podrien proporcionar-li ajuda.

Actuant per "instint" sense cap comunicació institucional que els anticipara la crisi

Utiel va ser el municipi més castigat en el primer colp de la dana, el migdia del 29 d'octubre, quan va quedar completament negat per les precipitacions torrencials. En la sala, l'alcalde ha constatat que cap institució va contactar amb ells per a anticipar-los el risc abans del 29 d'octubre. "Actuem per instint, sense conéixer la magnitud de la catàstrofe", ha explicat Gabaldón, que ha comparat la destrucció que va presenciar amb la d'una guerra.

També ha dit que no va assabentar-se de l'existència de víctimes mortals fins a "última hora de la vesprada, vora les 20 hores" a través de la Policia Local. La llista de whatsapps aportats per Salomé Pradas certifica que l'exconsellera va anticipar a l'excap de gabinet de l'expresident Mazón una primera mort ja a les 16:28 hores. L'alcalde diu que el seu telèfon continuava funcionant, a pesar que les comunicacions van caure a la població.

"Si no arribem a tancar l'institut, haurien mort alumnes i pares"

"Si no arribem a tancar l'institut, haurien mort alumnes i els pares que s'haurien desplaçat per ells. Eixa decisió ens va ajudar a prendre'n altres per instint", ha subratllat Gabaldón. L'alcalde ha insistit en el fet que la situació que va encarar era "inimaginable" fins al punt que el pla d'inundacions preveu una crescuda màxima de 89 centímetres en cas de desbordar-se el Magre, contra els tres metres a què va arribar finalment a la població.

Segons la seqüència temporal que ha relatat, malgrat lliurar la instrucció de suspensió de l'activitat lectiva, a les 7:15 hores, encara van mantindre un acte municipal, que van fer vora les 9 hores. Tanmateix, a les 11 hores, veient el cabal que portava el Magre, va cancel·lar una visita a València amb el secretari autonòmic d'infraestructures. A continuació va ordenar convocar el Cecopal (el Cecopi local), que es reuniria a les 13:00. I abans, a mig matí, quan es va activar l'alerta roja, la va comunicar a la població a través de la ràdio i les xarxes socials.

Passades les 14:30 hores el Magre va desbordar-se i "va inundar Utiel en qüestió de minuts". "Vam telefonar a l'112 i a tot el que pensàvem que ens podia ajudar. Jo demanava sobretot que s'activara la Unitat Militar d'Emergències", ha recordat l'alcalde, que ha destacat que tant l'exconsellera Pradas com la delegada del govern "van atendre'm totes les telefonades" i li van facilitar el contacte del subdirector d'Emergències, Jorge Suárez.

Una segona crescuda a les 21:30 hores

Va parlar amb ell i amb l'excap de bombers, José Miguel Basset. I "ja de vesprada, a partir de les 14 hores" també amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. "Van dir que vindrien helicòpters, però al cap de poc em van dir que era impossible" —només n'arribaria un—, recorda Gabaldón.

A la vesprada, quan va baixar el nivell de l'aigua, l'equip municipal va organitzar dos centres per a atendre les persones rescatades, moltes per voluntaris, com un militar fora de servici que tenia una llanxa. "El panorama era desolador a les 21:30 hores", ha recordat Gabaldón, que ha subratllat que a eixes hores "va vindre una segona crescuda i vam haver de refugiar-nos en el segon pis d'un restaurant". Passades les 3 de la matinada, van poder arribar al centre social on hi havia un grup de rescatats.

Tretze contactes amb Pradas

El testimoni de l'alcalde d'Utiel es considera igualment rellevant per a certifificar els contactes sobre l'emergència amb Pradas. El telèfon mòbil de l'exconsellera mostra tretze telefonades amb Gabaldón, huit de les quals cancel·lades o perdudes. L'alcalde va fer un primer intent de comunicació a les 14:23 hores, que va ser cancel·lat i no va poder parlar amb l'exconsellera fins a les 14:49 hores. Una comunicació de menys d'un minut que va repetir a les 14:52 hores, quan van parlar només 28 segons.

L'intercanvi de telefonades curtes, algunes infructuoses, va prolongar-se fins a les 17:25 hores, quan té lloc l'última telefonada, de dos minuts.

Segons el registre de telefonades, l'exconsellera va informar Mazón a les 14:11 hores que la situació "es complica a Utiel" i a les 16:28 hores li va fer trasllat a l'excap de gabinet de l'expresident, José Manuel Cuenca, de la primera persona morta al terme municipal. Cuenca li va rebotar una resposta del president, presumptament escrita des d'El Ventorro, en què l'indicava que potser anirien a la localitat a partir de les 19 hores.