La jutgessa de la dana demana identificar els bombers que vigilaven el Poio i el Magre
Reclama a la SGISE les dades del personal desplegat el 29 d’octubre del 2024 en els punts crítics d’estos cursos d’aigua
La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana del 2024 ha acordat sol·licitar a la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d’Emergència (SGISE) la identificació personal dels bombers forestals que aquell dia van vigilar el barranc de Poio i el riu Magre.
En concret, la magistrada reclama les dades dels efectius que, a instàncies del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, es van desplegar el 29 d’octubre del 2024 al riu Magre, a l’altura del pont de Carlet, corresponents a la unitat d’Alzira. La decisió també inclou els efectius mobilitzats al barranc de Poio en les zones de Torrent, Picanya i Paiporta, a càrrec de la unitat de bombers forestals de Bunyol.
Així consta en una providència publicada este divendres pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en la qual la jutgessa adopta la decisió arran d’un informe del Consorci Provincial de Bombers de València. El document establix que la gestió del personal i l’historial de dades dels bombers forestals correspon a la SGISE.
La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra també ha resolt que la SGISE remeta la documentació de la convocatòria del consell d’administració convocat el mateix dia de la dana, incloent-hi la relació de persones convocades, l’ordre del dia i l’acta de la sessió.
D’altra banda, la magistrada ha decidit desestimar la petició d’un dels dos investigats en la causa, l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, que sol·licitava requerir a la Conselleria competent el document oficial d’autoprotecció per a inundacions vigent els dies 28 i 29 d’octubre del 2024, així com aclarir si era accessible públicament.
La jutgessa argumenta que, segons ha informat la Generalitat, la guia d’autoprotecció per a inundacions es va elaborar amb posterioritat a eixes dates i que l’investigat no ha aportat cap prova que existira abans. Per este motiu, conclou que tampoc és procedent analitzar l’accessibilitat pública d’un document del qual es nega l’existència en aquell moment.
