La jutgessa de la dana considera “erroni” l'informe de la Guàrdia Civil que insistix en l'apagada informativa de la CHX i l’Aemet

La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la dana del 29 d'octubre ha qualificat “d’erroni” i “clarament incomplet” l’informe sobre la tragèdia que va elaborar la Guàrdia Civil i que va remetre als jutjats. En ell apuntaven al fet que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) no van donar prou informació el dia de la catàstrofe.

Ara, en una resolució la magistrada assegura que el document no es correspon amb l’encàrrec que havia fet, que s’havia de limitar al d’una cronologia sobre el desbordament de rius, barrancs i preses i la seua vinculació amb les morts. Per tant, deixa clar que en cap moment se sol·licitava una valoració sobre les actuacions dels intervinents. “L'anàlisi de la negligència, fallades o posició de garant, és exclusivament jurisdiccional”, assevera.

Així consta en una interlocutòria a la qual ha tingut accés À Punt, en la qual a més torna a denegar, a petició de l’associació Liberum, la imputació del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo. Liberum ha sigut l’única de les més de trenta acusacions particulars que ha demanat la imputació de la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, després de la seua declaració. També va presentar un recurs de reforma contra la personació del PSOE com a acusació popular. La jutgessa ha desestimat les dos peticions.

Un informe “erroni” i “clarament incomplet”

La jutgessa incidix en el fet que no correspon a la Policia Judicial fer valoracions, ja que —diu— no té “eficàcia incriminatòria ni exculpatòria” dels investigats ni de qualsevol altre implicat en esta causa que, quan es va sol·licitar la cronologia, ja estava “plenament judicialitzada. “Quan s’encarrega la cronologia no existix cap informe, ni atestat elaborat per la Guàrdia Civil, que revelara o afirmara qualsevol classe de negligència o error en la gestió de l’Emergència”, resa el text. I afig: “Qualsevol valoració exclusivament policial sobre les negligències o incompliments estava condemnada al fracàs”.

Així, considera que l’informe és “erroni” perquè està elaborat amb “limitats elements de prova” i que no s’atén el que va passar al Cecopi, els testimonis dels tècnics, les declaracions dels familiars de les víctimes i les anàlisis dels perits. A més, critica que tampoc inclou la informació telefònica que l’Aemet va donar a l'112. En este apartat, fa menció de l’àudio manipulat de l’agència que es va filtrar als mitjans: “Una d'elles era un àudio, que possiblement es va publicar retallat, i que reflectia que efectivament sí que es va informar sobre l'evolució meteorològica. No existix cap menció d'esta comunicació d'especial rellevància que va ser publicitada i difosa públicament, fins i tot per alguna autoritat, com un mitjà de desacreditar l'existència real d'avisos per l'Aemet”.

També el qualifica de “clarament incomplet” perquè plasma una teoria, la de “l’apagada informativa”, que diu que ja està “plenament superada” i ha sigut descartada judicialment. La magistrada diu que l’informe s’oblida “de manera manifesta” de la rellevància de la cobertura dels mitjans de comunicació per a conéixer la situació i evolució de l’emergència. “Els desbordaments eren retransmesos en directe per les televisions. Una d’elles, À Punt, permetia comprovar durant tot el dia l'evolució, amb imatges del desbordament del barranc de Poio a Chiva”. A això s’afigen les mesures que van prendre organismes com la Universitat de València o avisos com el de l’Ajuntament d’Algemesí, que tampoc s’inclouen en l’escrit.

En este sentit, apunta que l’única apagada que va haver-hi la vesprada de la dana va ser la que el Cecopi va qualificar d'“un període de treball exclusivament presencial”, que va ocórrer en moments “crucials”, però la repercussió i conseqüències de la qual tampoc és objecte d’anàlisi en l’informe de la Guàrdia Civil.

“El control dels barrancs ha de fer-se a través del Centre d’Emergències”

Pel que fa a la qüestionada actuació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la jutgessa conclou que “més enllà dels punts en els quals no té un control de l’aforament”, el control dels barrancs s’ha de fer a través del Centre de Coordinació d’Emergències. “És la Generalitat qui ha de controlar que efectivament no es produïsca un desbordament en estos casos”, diu.

A més, incidix en el fet que no es pot atribuir a la CHX ni al seu president, Miguel Polo, que es retiraren els bombers forestals, que no es controlara el desbordament i que s’ocasionara “l’aclaparador” nombre de morts. Qüestions que, novament, lamenta que no s’incloguen en l’informe de la Guàrdia Civil.