Juristes indiquen que la llibertat vigilada per als menors detinguts a Burjassot no és una sentència absolutòria
Les veus expertes assenyalen que són mesures cautelars i que, en qualsevol cas, la presumpció d'innocència ha de prevaldre en tot el procés
Aquest dijous a la nit, el jutge del cas de la violació de dos menors a Burjassot va acordar llibertat vigilada amb allunyament per als cinc menors de 15 i 17 anys investigats com a presumptes autors dels abusos sexuals. Així no poden acostar-se a menys de 200 metres de les dues xiquetes, de 12 i 13 anys, i tenen prohibit comunicar-se amb elles.
Aquesta decisió s’ha pres en contra del criteri de la Fiscalia, que ja ha recorregut en contra, que demanava que els internaren en centres de menors, una discrepància que no és inhabitual i que entra dins del funcionament normal del sistema judicial, segons ha indicat a À Punt NTC el magistrat Joaquim Bosch.
Per a prendre aquesta decisió, el jutge ha escoltat la Fiscalia i l’equip tècnic, i ha valorat les proves i circumstàncies del cas, afirma la magistrada especialitzada en violència de gènere Lara Esteve.
No és una sentència absolutòria ni és una resolució definitiva, perquè encara no ha tingut lloc el juí
Considerant aquest cas, s’ha de tindre en compte una premissa prèvia molt important, adverteix Bosch: “No és una sentència absolutòria ni és una resolució definitiva, perquè encara no ha tingut lloc el juí”. Encara s’han de fer moltes diligències d’investigació i s’ha de fer un juí a la fi del qual es dictarà una sentència que dictaminarà si els joves són absolts o condemnats, puntualitza.
La presumpció d’innocència és clau en qualsevol investigació penal i, mentre no hi haja una sentència condemnatòria, la regla general és que no es pot privar de llibertat a ningú
Per tant, el que es va acordar aquest dijous és si els acusats han d’estar en llibertat o no fins que arribe el juí i hi haja una sentència, indica. A més, la norma general és que qualsevol persona acusada d’un delicte ha d’estar en llibertat, excepte si concorre alguna de les tres excepcions determinades en la llei: que hi haja perill de fuga, de reiteració del delicte o de destrucció proves, explica el magistrat. “La presumpció d’innocència és clau en qualsevol investigació penal i, mentre no hi haja una sentència condemnatòria, la regla general és que no es pot privar de llibertat a ningú”, postil·la.
En aquest cas precís, el jutge ha considerat que no concorren riscos i que el possible perill de reiteració del delicte queda conjurat amb una mesura d’allunyament i els elements de la llibertat vigilada. És a dir, considera que no seria proporcionada una privació de llibertat mitjançant un internament en règim tancat, assenyala Joaquim Bosch.
En què consisteix la llibertat vigilada?
La magistrada Lara Esteve indica que hi ha diferents tipus de mesures cautelars i en cada cas el magistrat que instrueix la causa ha de valorar el que ha passat, les circumstàncies personals dels acusats per a adoptar les mesures que considere necessàries. I tant ella com Bosch destaquen que aquestes mesures no són estàtiques, sinó que es poden modificar si varien les circumstàncies originals del cas.
La responsabilitat criminal dels joves de 14 a 18 anys té unes circumstàncies diferents, perquè la finalitat de les mesures que s’adopten és reeducar-los per a evitar que cometen nous delictes
La llibertat vigilada és una mesura cautelar que es pot adoptar independentment de si els acusats són majors o menors d’edat, assenyala Esteve, tot i que “la responsabilitat criminal dels joves de 14 a 18 anys té unes circumstàncies diferents, perquè la finalitat de les mesures que s’adopten és reeducar-los per a evitar la comissió de nous delictes”, ja que encara són menors d’edat.
Per tant, són una de les mesures que es poden adoptar per a evitar la comissió de nous delictes i, en el cas dels menors d’edat, són “flexibles i adaptades a les circumstàncies personals de cada jove investigat”. Esteve admet que no coneix les mesures específiques que s’han pres en el cas dels cinc acusats de violació, però dona alguns exemples de mesures que es poden adoptar: seguiment de l’assistència a classe o al treball, pautes de caràcter socioeducatiu a través de l’elaboració d’un pla que s’ha de seguir i que pot incloure entrevistes amb professionals o cursos –d’educació sexual en aquest cas–. També pot ser prohibir-los anar o absentar-se de determinats llocs i/o comparéixer davant de l’autoritat judicial tantes vegades com s’estime oportú.
En qualsevol cas, siguen quines siguen les mesures específiques imposades a cadascun dels acusats, com a persones responsables criminalment, tenen l'obligació de complir-les. En cas contrari, s’ha d’avisar a la Fiscalia perquè informe el magistrat o la magistrada que instrueix el cas, que haurà de contemplar la possibilitat d’adoptar altres mesures més efectives.
