El jurat anuncia este dimarts els set guardonats amb els Premis Rei Jaume I

Matí de deliberacions per als set jurats que decideixen, este dimarts al matí, en qui recauen els Premis Rei Jaume I d’enguany que, a més, estrenen una modalitat, la d’Investigació Clínica i Salut Pública. El jurat, que integren, entre altres personalitats de reconegut prestigi, una vintena de Premis Nobel, haurà d’elegir entre més de 230 candidatures que opten a algun d’estos guardons. De totes elles, només el 25% són de dones, segons ha reconegut a À Punt el president executiu d’estos premis, Javier Quesada.

Tot i admetre que els guardons tenen cada vegada més participació i que presenten “molt bona salut”, Quesada apuntava que encara es troba a faltar més presència femenina.

Aproximadament la quarta part de les candidatures pertanyen a dones, sobretot n'hi ha en l’àmbit de la medicina. “A poc a poc augmenta la presència de les dones. Ens agradaria que esta presència fora més ràpida, però no depén de nosaltres, sinó de la societat, per exemple, de les vocacions de l’escola. En les disciplines de ciència bàsica, com física o química, costa que hi haja vocacions”, assenyalava Quesada.

Lliurament al novembre

Enguany s’ha creat un nou Jaume I per a reconéixer les aportacions en l’àmbit d’Investigació Clínica i Salut Pública. D’esta manera es desdobla el guardó de l’àmbit de la biomedicina, ja que es mantindrà el guardó d’Investigació Biomèdica. Són dos dels set Premis Rei Jaume I que es lliuraran al novembre, en una cerimònia presidida, seguint el costum, per algun membre de la Casa Reial.

Així, a banda dels premis d’Investigació Biomèdica i el d’Investigació Clínica i Salut Pública, que enguany concentren una trentena de candidatures, este dimarts s’anunciaran els reconeixements d’Investigació Bàsica, Economia, Protecció del Medi Ambient, Noves Tecnologies i a l’Emprenedor.

Prèviament a la reunió que ha mantingut el jurat de cada modalitat d’esta 36a edició dels reconeixements, el centenar de persones que integren els jurats han subscrit el manifest per a instar la Unesco a reconéixer el parc natural de l’Albufera com a reserva de la biosfera, una de les reivindicacions que estan marcant l’any en què València és capital verda europea.