Els joves valencians destinen el 62,3% del sou a emancipar-se

Una persona jove d'entre 16 i 29 anys que llogue un habitatge a la Comunitat Valenciana haurà de deixar-se, de mitjana, el 62,3% del sou, quan aquest percentatge no hauria de passar del 30% com recomanen veus expertes. 

Són xifres de l'informe del segon semestre del 2021 elaborat per l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE). Tot i duplicar la despesa recomanada per a destinar al lloguer, el territori valencià es troba per sota de la mitjana de les comunitats autònomes, que empren un 79,2% del sou en l’arrendament d’un pis. 

La incapacitat per a accedir a un habitatge té conseqüències socials i econòmiques, tal com recull un informe elaborat per l'Institut de la Joventut el 2020 en el marc de l'Agenda 2030, segons el qual "la joventut s'ha vist exclosa del dret a l'emancipació i a l'exercici d'una vida autònoma". De fet, el mateix informe reflecteix que els joves s'emancipen amb vora trenta anys.

La mitjana del lloguer a Espanya està en 848 euros en el segon semestre de 2021, mentre que un jove només pot pagar 320 euros per a no "sobreendeutar-se"; un fet que, tal com apunta el vicepresident del CJE, Antonio Báez, no fa sinó col·locar una "barrera d'entrada" cap a la independència dels més joves.

Contrast entre les comunitats autònomes en l’accés al lloguer juvenil

Les Illes Balears, Catalunya, Canàries, la Comunitat de Madrid i Euskadi són les regions espanyoles on el lloguer està per damunt de la mitjana (79,2%). De fet, a les Balears els més joves destinen el 95,7% del sou a arrendar un pis. Per contra, la Regió de Múrcia, Extremadura i Castella-la Manxa són les regions on llogar és més "barat".

Malgrat això, cap comunitat autònoma està per sota del 30% del salari d'un jove, un llindar per damunt del qual l'accés a un habitatge implicaria un desemborsament molt superior al màxim tolerable, segons ressalta el CJE.

Comprar, “menys onerós” que llogar 

Davant aquest escenari, el Consell apunta que hi ha dues eixides per a "alleujar" la butxaca dels joves: una d'elles és la de compartir pis i una altra és la de comprar un habitatge. I és que així com llogar un pis a Espanya suposa un 62,3% del salari per a un jove, una hipoteca és una mica menor, i de mitjana costa un 41,8%.

Però, cal recordar que comprar un pis també té al mateix temps un gran inconvenient, el pagament de l'entrada. De mitjana, un jove ha de destinar 3,8 vegades el seu salari net anual, és a dir, ha de donar el seu salari net de quasi quatre anys per a poder pagar l'entrada del pis i començar a pagar, després i de manera mensual, la hipoteca.

Per al vicepresident del CJE, això és un entrebanc per al qual s'han d’aplicar mesures perquè, "per molt que després la hipoteca siga més barata, amb aquesta gran barrera es torna impossible comprar un pis".

És "un bucle", diu, perquè el que s'aconsegueix, mitjançant la impossibilitat d'accedir a la compra d'un immoble per la seua entrada, és que es continue llogant, en ser quasi inaccessible pagar aquesta suma de diners.