Investigadors valencians desenvolupen unes partícules per a combatre el càncer que s'autopropulsen i usen la glucosa de combustible
L’estudi revela que les “nanopartícules” alliberen fàrmac dins dels tumors d’una manera més eficaç i s’han validat ja en el model animal i en mostres de pacients
Unes nanopartícules que són capaces d’autopropulsar-se, el que tècnicament es denomina nanomotores, gràcies a la glucosa que hi ha en l’entorn tumoral i que, a més, alliberen fàrmacs dins dels tumors d’una forma molt més eficaç. És el nou avanç mèdic que han assolit un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), que pertany a l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM). Estes partícules nanomotores s’han validat ja en el model animal i en mostres de pacients.
Els resultats d’este estudi que han dut a terme els investigadors valencians, en el qual també ha participat l’Institut d'Investigació Sanitària La Fe, el Ciber de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina, el Ciber de càncer i l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva, en col·laboració amb el Centre d'Investigació Príncep Felip, s’han publicat en la revista ACS Nano, com han assenyalat des de la Universitat Politècnica.
Segons explica Ramón Martínez Máñez, director de l’Institut IDM en la Politècnica de València, en tumors sòlids, els fàrmacs emprats en quimioteràpia a penes penetren en les capes internes, la qual cosa en reduïx l'eficàcia i permet que algunes cèl·lules canceroses sobrevisquen.
Les partícules nanomotores dissenyades per l’equip d'investigació ajuden a superar eixe obstacle. L’equip ha demostrat la seua eficàcia per a destruir cèl·lules tumorals en cultius cel·lulars, esferoides, organoides derivats de pacients i en un model animal de ratolí. En este últim cas, el tractament va reduir de forma molt significativa la grandària dels tumors i va augmentar la quantitat de fàrmac que arribava al centre del tumor.
“Les nanomotores no sols usen glucosa per a augmentar el moviment, sinó que, en consumir-la, priven d’energia a les cèl·lules tumorals”, explica Paula Díez, de l’Institut Sanitari La Fe. “A més, les nanomotores dissenyades generen oxigen, la qual cosa ajuda a reduir la hipòxia, un problema freqüent que limita l'eficàcia de molts tractaments; i produeixen espècies reactives d'oxigen, la qual cosa reforça el mal sobre les cèl·lules malignes”, afig Díez.
D’una altra banda, “els resultats obtinguts en organoides de càncer de mama derivats de pacients demostren que esta tecnologia té un enorme potencial per a traslladar-se a teràpies personalitzades”, com afigen Iris Garrido i Juan Miguel Cejalvo de l'Institut d'Investigació Sanitària Incliva.
