La investigació judicial de l'accident del metro: de la culpa atribuïda al maquinista a la condemna per les fallades de seguretat
Actualment ja s'han implantat les mesures de seguretat que la sentència judicial va establir que haurien sigut necessàries per a evitar el desastre
Vint anys de l'accident de metro que va marcar la ciutat de València per a sempre. Un succés que va desencadenar un llarg procés judicial que finalment va establir que el desastre s'hauria pogut evitar amb les mesures de seguretat adequades.
Aquell 3 de juliol del 2006, a les 13:03 hores, el metro que circulava per la línia 1 entre plaça d'Espanya i Jesús va entrar en una revolta complicada a 88 quilòmetres per hora, el doble del permés. A causa de la velocitat el comboi descarrila i bolca el primer vagó. Moren 43 persones i 47 queden ferides de diversa gravetat. La primera explicació oficial, després d'escoltar la caixa negra del tren, parla d'excés de velocitat i s'atribuïx tota la culpa al maquinista, que va morir a l'acte. Mai s'ha sabut per què no va reduir la velocitat en la revolta.
La sentència judicial, al contrari de la versió oficial durant anys, va aportar un nou argument: que l'accident era evitable amb sistemes automàtics per a impedir l'excés de velocitat. Unes mesures que ara ja s'han implantat. "S'utilitza un sistema molt sofisticat, en tota la zona subterrània ni tan sols és el maquinista qui conduïx encara que està en el tren i pot accionar el fre en cas d'emergència", explica Pablo García, cap de l'àrea de seguretat en la circulació de Ferrocarrils de la Generalitat.
És el mateix sistema el que accelera en eixir de les estacions i el que establix les velocitats tenint en compte diferents factors. I en cas que falle el sistema de conducció automàtica, es limita la velocitat en tot el sistema. "Procedimentalment, els obliguem a anar com a màxim a quaranta quilòmetres per hora, i això suposa un risc de bolcat nul", aclarix García.
Després d'un llarg procés judicial en què la causa es va arxivar tres vegades, quatre exdirectius de FGV van ser condemnats, després d'arribar a un acord en reconéixer els fets, per 43 delictes d'homicidi i 37 de lesions per imprudència greu professional. La sentència considera provat que coneixien les deficiències de seguretat de la línia 1 i no van adoptar les mesures necessàries per a evitar el risc. Quatre exdirectius més van quedar exculpats.
