És inevitable la quarta onada?
Les dades mostren que la incidència en la segona i la tercera onada va començar a créixer de forma lenta en un camí que va tindre també alguns dies d’estabilització i fins i tot de descens.
La borsa espanyola ha obert aquest dijous la sessió amb pèrdues per por a la quarta onada de Covid-19. Europa s’enfronta, en cada país i a escala comunitària, a un moment de creixement de casos a les portes del primer gran període vacacional de l’any. I el precedent del Nadal no convida a l'optimisme. Alguns experts donen per fet que la quarta onada és inevitable per a després de Pasqua. Però, què diuen les dades d’aquesta pandèmia? Les tres onades viscudes fins ara en aquesta pandèmia han sigut diferents, en intensitat, velocitat i perfil d’afectats. La generalització de proves, la consolidació entre la població de les mesures de seguretat, l'aparició de variants més agressives o el procés de vacunació són sols alguns dels factors que alteren l'evolució i el detall de les xifres en cada etapa. Una mirada a l'històric mostra que la incidència en la segona i la tercera onada va començar a créixer de forma lenta en un camí que va tindre també alguns dies d’estabilització i fins i tot de descens.
Espanya té actualment una incidència acumulada de 132,22 casos per cada 100.000 habitants, la xifra més baixa des del 18 d’agost de 2020. Dit d’una altra manera: entre la segona i la tercera onada la detecció de nous casos va estar en tot moment per damunt de les dades que té actualment Espanya. Ara bé, la incidència suma ja cinc dies consecutius de repunts i aquest dimecres eren 14 les autonomies on creixia aquest indicador.
Evolució de la incidència acumulada a Espanya des de l'inici de la pandèmia
Què va passar durant la segona ondada? El 25 de juny de 2020 Espanya va aconseguir una incidència acumulada de 7,74 casos per cada 100.000 habitants, la més baixa des que es registra aquesta dada. Al mes següent, la incidència va començar al voltant dels 8 casos i va tancar juliol superant els 50 casos per cada 100.000 habitants. A finals d’agost aquesta dada superava els 200 casos, i després d’uns dies de descens a principis d’octubre, la xifra es va disparar fins als 529 de principis de novembre, punt àlgid de la segona onada. A partir d’ací el descens va ser continuat fins als primers dies de desembre.
Una evolució semblant, no tant en dades com en tendència, es pot observar en aquesta tercera onada. Entre el 10 de desembre i el 4 de gener les dades mostren una tendència al repunt de la incidència que inclou també dos moments on aquest paràmetre va arribar a baixar fins a set punts, per a després créixer acusadament fins a superar els 893 casos per cada 100.000 habitants el 26 de gener.
El Ministeri de Sanitat ha explicat que cal fer baixar els casos al màxim, el qualsevol cas, per si aquesta quarta onada arriba i confien que no siga tan dura com la tercera i que evolucione de forma més lenta, el que donaria més temps a la vacunació i perquè els sistemes sanitaris es recuperen de la forta pressió dels últims mesos.
