Igualtat ja ha posat polseres telemàtiques a agressors sexuals excarcerats per la llei del "només sí és sí"

Ara mateix n'hi ha més de 3.000 actives a tot Espanya, ja que la nova norma estén l'ús a totes les víctimes de violència masclista i no sols a les parelles o exparelles dels maltractadors

Rosell, durant la roda de premsa aquest dimecres
Rosell, durant la roda de premsa aquest dimecres / Carlos Luján (Europa Press)

La delegada de govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha revelat aquest dimecres que ja s'han instal·lat dispositius telemàtics de control a agressors sexuals que han sigut posats en llibertat després de revisar-los la pena amb la llei del "només sí és sí". Aquestes polseres es van posar en funcionament l'any 2009 i des d'aleshores no han assassinat cap dona protegida amb aquest mecanisme. Ara n'hi ha actives més de 3.000 a tot Espanya, però amb l'aplicació de la nova legislació impulsada el Ministeri d'Igualtat, que de moment ha derivat en díhuit excarceracions de condemnats i unes 270 rebaixes de pena, l'ús i disponibilitat s'ha fet més necessari. 

En una compareixença institucional per a fer balanç de les dades de violència masclista de 2022, Rosell ha avançat que "els dispositius que s'han sol·licitat per orde judicial es troben tots instal·lats". Tot i això, no ha volgut detallar el nombre concret "per la seguretat de les víctimes".

El passat desembre i davant la "sorprenent" onada de reduccions de condemnes, Igualtat va donar instruccions al centre encarregat de gestionar les alertes, a la Fiscalia i al Consell General del Poder Judicial per a atendre en 24 hores les dones que demanaren polseres telemàtiques de seguiment dels agressors quan van retallar-los la pena de presó després d'aplicar-los la llei del "només sí és sí". Precisament aquesta és una de les mesures que inclou la nova norma, on s'estipula l'ampliació de l'ús d'aquestes eines no sols per a víctimes de violència de gènere —parelles o exparelles dels agressors—, sinó també per a altres tipus de víctimes de violència masclista, sempre que els agressors tinguen penes d'allunyament pendents i la col·locació de la polsera es faça per orde judicial. Rosell ha expressat que mesures com aquesta pretenen "tancar la bretxa de protecció que hi havia entre una violència i una altra".

La responsable de violència de gènere a l'executiu espanyol ha insistit que la legislació recentment aprovada és garantista amb les dones víctimes de violència masclista, però ha reconegut que "estem en un moment difícil d'impacte d'una nova llei sobre un vell sistema". Aquesta contradicció, a parer seu, és el que causa "desajustaments". Així i tot, Rosell s'ha mostrat convençuda que les dones "saben que, malgrat les veus que intenten esborrar els assoliments d'aquesta llei, estaran més segures abans, durant i després del procés". "Més dones denunciaran i, en principi, haurien de produir-se més condemnes i més eficaces", ha afegit la jurista, que defensa que les víctimes "rebran més atenció psicològica, jurídica, social, i més reparació, a més de patir menys revictimització".

49 dones assassinades el 2022

Segons les dades que ha donat la delegada governamental, l'any passat s'ha saldat provisionalment amb 49 dones assassinades per les parelles o exparelles. Quasi la meitat, 21, havien denunciat, onze havien tingut mesures de protecció i cinc d'elles encara les tenien actives quan les van matar. A més, dos menors van perdre la vida a mans dels pares, i 38 xiquets van quedar orfes.

Es tracta de la segona xifra anual més baixa, juntament amb les registrades el 2016 i el 2020, quan també n'ascendiren a 49, les dones assassinades per violència masclista. La dada històrica més menuda va anotar-se el 2021, quan en foren 48. 

Rosell ha assenyalat que les xifres definitives sobre feminicidis per al 2022 —el primer any en què s'han comptabilitzat aquest tipus de crims— es faran oficials abans que acabe el primer trimestre del 2023.

També et pot interessar