Centenars de persones es manifesten contra la reforma que alliberarà 3.800 hectàrees de terreny

Les primeres mobilitzacions en resposta als canvis de la llei de l'horta plantejats per la Generalitat no han tardat a materialitzar-se als carrers. Este diumenge, centenars de persones de totes les edats han participat en la manifestació convocada Per l'Horta, l'associació per la defensa, conservació i estudi de l'horta de València. La concentració ha començat a les 11:00 hores al poliesportiu de Catarroja (Horta Sud) per a demanar la retirada de la reforma de la llei i ha eixit en direcció a una de les zones d'horta que es veurien afectades amb l'entrada en vigor de la norma.

Des dels col·lectius convocants denuncien que es tracta "d'una operació especulativa més del Partit Popular per a traure profit de la terra". Reclamen que es busquen altres alternatives i destaquen que l'horta és seguretat, ja que en casos de pluges torrencials, com les que es van viure el 29 d'octubre, la terra ajudaria a filtrar l'aigua. A més, els manifestants portaven canyes amb crespons negres en senyal de dol per l'horta i han repetit consignes com "Volem l'horta viva i no la terra morta". Per l'Horta ha anunciat, a més, que este dimecres portaran 20.000 signatures a les Corts en contra modificació llei de l’Horta.

Va ser el 4 de febrer quan el ple del Consell va aprovar un decret per a modificar la llei de l'horta de València i el pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'entorn, i obria la porta a construir vivendes i dotacions residencials en terrenys fins ara protegits. A més, si la reforma tira avant també comportarà la supressió del Consell de l'Horta, l'òrgan d'autogovern d'este paisatge agrari protegit des del 2018 amb la legislació aprovada pel Botànic.

En concret, la reforma de la llei del Consell pretén flexibilitzar l'edificació als terrenys que actualment tenen la protecció de grau tres pel seu valor agrícola. Així, de les 11.000 hectàrees protegides amb la llei vigent fins ara, amb la nova normativa s'alliberaria un terç d'eixe sòl. Segons el col·lectiu Per l'Horta, això suposa 3.800 hectàrees en quinze municipis.

Demanen prohibir construir en terrenys d'horta inundables

"Les pluges torrencials són habituals en el clima mediterrani, com la història ens ha ensenyat, però ara es presenten amb un caràcter cada vegada més catastròfic", assenyala Per l'Horta en un comunicat. "Des dels anys setanta la construcció de grans infraestructures i la transformació de l’horta en barris, indústries i centres comercials ha eliminat els sistemes tradicionals de drenatge".

"No podem evitar noves pluges torrencials, però hem d’aprendre dels errors i evitar uns danys tan desmesurats com els de la dana del 29 d’octubre. Entre altres mesures que proposem, cal exigir als nostres governants que prohibisquen noves construccions sobre terrenys d’horta inundables", continua el col·lectiu.

Assenyalen que, a pesar de les evidències, "el govern de Carlos Mazón vol aprofitar el xoc provocat per la dana per a facilitar l’especulació urbanística modificant la llei de l’horta. Una proposta que venia d’abans, però que s’ha intensificat després de la dana. La mateixa política de desregulació urbanística que ara torna a permetre la construcció en primera línia de platja".

És per això que des del col·lectiu demanen a la Generalitat la retirada de la reforma de la llei de l'horta, la protecció integral de l'entorn com a patrimoni agrari i paisatgístic i la participació ciutadana en les decisions que afecten el territori. També l'extensió d'estes mesures de protecció a altres comarques valencianes, com la de la Ribera Alta, afectada per la dana del 2024, o la del Baix Segura, que va patir la de l’any 2019.

A més, paral·lelament també han posat en marxa una recollida de firmes contra, segons assenyalen, "la desprotecció de l'horta de València".