Els homes, menys propensos a utilitzar voluntàriament les mascaretes que les dones
Segons un estudi de les universitats de Middlesex i Berkeley, l'obligatorietat de l'ús de la mascareta té més efecte en ells que en elles.
Els homes demostren menor predisposició a utilitzar mascaretes que les dones, especialment en els espais on no són obligatòries. És la principal conclusió d'un estudi dut a terme conjuntament per les universitats de Middlesex a Londres i Berkeley a Califòrnia, i que contrasta amb les estadístiques de diferents països que indiquen que la severitat de la Covid-19 és més gran en homes que en dones.
Ara que a Espanya s'ha anunciat que l'ús de la mascareta serà obligatori en espais públics, aquesta investigació suggereix que l'obligatorietat de cobrir-se la cara té un efecte més gran en ells que en elles. Aquesta conclusió s'extrau després de comparar els subjectes analitzats en diferents regions dels Estats Units, on la flexibilitat sobre l'ús de la mascareta varia segons les regions.
“El fet que els homes tinguen menys intenció que les dones de cobrir-se la cara pot explicar-se parcialment pel fet que els homes, més que les dones, creuen que la malaltia els afectarà relativament”, exposa el text de la investigació. Aquest pensament, afegeix, és “particularment irònic”, ja que l'impacte de la Covid-19 ha sigut més agut en els homes segons les estadístiques de països com la Xina, Itàlia, Espanya o la ciutat de Nova York.
L'estudi també troba que els homes són més propensos a expressar sentiments pejoratius sobre l'ús de la mascareta: “Els homes, més que les dones, afirmen que portar mascareta és vergonyós, no està ben vist, és un signe de debilitat i un estigma”. A més, indiquen que aquests sentiments negatius del segment masculí han disminuït en els casos on s'ha promogut entre els homes l'ús de mascaretes.
Les dones, menys disposades a assumir riscos
No és l'únic estudi que marca aquesta diferència de gènere sobre com afrontem les malalties. El mateix estudi reprén investigacions anteriors que deduïen la mateixa tendència. És el cas per exemple d'una publicació de la Universitat de Singapur a propòsit de les pandèmies de la SARS de 2003 o el brot de grip A de 2009 que explicava que “quant al gènere, s'ha postulat que les dones estan generalment menys disposades a córrer riscos i, per tant, es mostren més conformes amb els comportaments preventius que els seus homòlegs masculins”.
Més enllà de les epidèmies més recents, la comunitat sanitària alerta de la falta de conscienciació de molts homes sobre la importància de previndre i assumir les malalties. La falta d'interés, la vergonya o la por són en molts casos la causa de diagnòstics tardans d'afeccions com ara el càncer de pròstata o colorectal.
