Aquesta és la història de superació d’una jove valenciana que va patir una paràlisi total
Els primers pronòstics no eren gens positius, però Núria sempre va tindre clar que es recuperaria i amb l’ajuda de l'equip mèdic ho va aconseguir
Dissabte de matí, hora d'entrenar, tot transcorre amb normalitat en la classe de ball acrobàtic, però de sobte, la rutina es trenca i una mala caiguda fa témer el pitjor i obliga a telefonar al SAMU. Núria Miralles, una jove valenciana de quinze anys, ha tingut un accident.
“Ràpidament, vam arribar i ens vam trobar la pacient, Núria, conscient, orientada i que no referia mobilitat de cintura cap avall”, explica a càmera Carmen Casals, infermera del servei d’emergències del SAMU. De seguida la traslladaren a l’hospital Peset, on es va constatar que Núria havia perdut la mobilitat. El pronòstic era molt greu i van cridar d'urgència l'equip de Traumatologia del Peset.
Rafael Aguirre, cirurgià, recorda la situació: “Entre una hora i mitja i dues hores després estàvem operant la xiqueta. Era una tetraplegia completa, no movia res dalt ni baix, era nefast, la veritat”.
Però prompte la situació va millorar, com afirma Julio Miralles, pare de Núria: “El tercer dia ja va començar a moure un peu, i aquella mateixa matinada va moure l’altre; a partir d’aquell moment cada dia veiem un avanç”. Núria també recorda aquells dies i parla sobre la possibilitat de no recuperar la mobilitat: “Aquella por sempre va estar present, perquè jo sabia que hi havia la possibilitat. Però jo estava segura que anava a recuperar-me i sempre ho vaig dir i en tot moment estava amb això a la ment”.
Gràcies a les xarxes socials, l'equip de sanitaris que va ajudar en diferents moments Núria va saber que la jove s'havia recuperat. Casals ens ho explica: “M’ho va enviar de manera privada i em va dir, mira açò que t’agradarà. Estàvem de guàrdia el mateix equip d’aquell dia i ens vam posar a plorar, va ser molt emotiu”. Aguirre també es va endur una gran alegria en saber la notícia: “Pensàvem que no es recuperaria, però ha sigut espectacular; és una lluitadora, una xiqueta magnífica, esportista d’elit i amb una espenta brutal”.
I el dia en què va tornar al club a entrenar de nou es va convertir en una autèntica festa: “Ha sigut dur, però no tant com m’esperava, perquè jo estic acostumada al treball dur. I també perquè hi ha hagut gent donant-me suport tot el temps, el que ha fet el procés molt més amé i fàcil”.
