El govern i la majoria de comunitats acorden ajornar un any més el nou model de selectivitat

Les cinc comunitats autònomes del PP hi han votat en contra i defensen una prova única en tot Espanya

Als alumnes que s'enfronten a les proves de la selectivitat els falten, en la majoria de casos, tècniques per a controlar l'estrés o per a soportar la pressió durant varios dies continuats
Imatge d'arxiu d'alumnes que s'enfronten a les proves de la selectivitat els falten, en la majoria de casos, tècniques per a controlar l'estrés o per a soportar la pressió durant diversos dies seguits / À Punt NTC

La Conferència Sectorial d'Educació, que reuneix el govern espanyol i les comunitats autònomes, ha confirmat aquest dimarts que el nou model de selectivitat s’ajorna un any més, amb el doble objectiu d'aconseguir el màxim consens possible entre les comunitats i donar més temps a docents i alumnat a assimilar els canvis del nou enfocament, menys memorístic i més competencial. 

En la reunió, les cinc comunitats autònomes governades pel Partit Popular han votat en contra de la proposta i n'han demanat la retirada. D’aquesta manera, els consellers populars han tornat a defensar una prova única per a tot el territori espanyol i que no s’implante l’anomenada prova de maduresa tècnica.

Fins i tot Madrid i Castella i Lleó han abandonat les taules de negociació, una acció que el Ministeri d’Educació no ha tardat a criticar. "Abandonar les taules de treball no és mostrar voluntat de diàleg, és un 'si no s’admet el que jo dic, agafe les coses i me’n vaig'", ha assenyalat en roda de premsa el secretari d'estat d'Educació, José Manuel Bar, que ha destacat que les negociacions "també funcionaran" sense la presència de totes dues comunitats autònomes, encara que ha matisat que "amb la seua presència, molt millor".

El 2024, primer any de transitorietat de la nova selectivitat

A causa de l'ajornament un any de la nova prova d’accés a la universitat (PAU), previsiblement estarà completament implantada el juny del 2028. El 2024 entrarà en vigor el primer any de transitorietat i encara no hi haurà la prova de maduresa que inicialment s'havia pensat, sinó que es mantindrà el model de la fórmula actual de matèria-examen. 

"En cada matèria s'anirà incloent progressivament el caràcter competencial que desitgem que vagen tenint les proves de la PAU", ha explicat el secretari d'estat, al mateix temps que ha atribuït el retard del nou model a "donar més temps a les negociacions”. 

Els populars es neguen a negociar

Al final de la reunió, el conseller d'Educació de Madrid, Enrique Ossorio, ha recalcat que "ells podran continuar treballant, però no continuaran treballant amb nosaltres. No serem copartícips d'una prova que no soluciona el problema fonamental, que és la igualtat d'oportunitats de l’alumnat a Espanya".

Pel que fa al conseller de Cultura, Educació, FP i Universitats de la Xunta de Galícia, Román Rodríguez, ha dit que l'examen proposat "només està suscitant crítiques, no només des de la perspectiva política, sinó des de col·lectius de professors, professionals i institucions culturals de primer nivell, com la RAE o altres acadèmies vinculades a assignatures que es devaluen absolutament com la Filosofia, la Història o les llengües”.

Per la seua banda, la consellera d'Educació de Castella i Lleó, Rocío Lucas, ha reiterat la seua petició de retirada del projecte i que "entre tots ens asseguem de parlar de com es pot implementar una prova única per a tot el territori nacional, atés que hi ha un districte universitari únic".

També et pot interessar