El govern espanyol vol prohibir que els menors d'edat accedisquen a caixes de botí o recompenses en videojocs

El Ministeri de Consum presenta l'esborrany de l'avantprojecte de llei que regularà els cofres de recompensa i contempla sancions de fins a 200.000 euros

videojocs
Un jove que juga a un videojoc

El Ministeri de Consum, que dirigeix Alberto Garzón, ha llançat aquest divendres 1 de juliol a audiència i informació pública la futura llei que regularà les anomenades loot boxes o cofres de recompensa dels videojocs. La creació d'un marc normatiu per a aquests polèmics elements ha estat en el cap del ministre des d'abans de la pandèmia de la covid-19. En alguns països s'han alçat veus que els acusen de generar addicció entre la població adolescent i la qüestió és que l'usuari o usuària ha de pagar per a rebre una gratificació associada a la caixa sense saber exactament quina serà, perquè no pot obrir-se fins que no s'ha abonat.

La intenció del govern espanyol és que en la futura llei que regularà aquestes caixes de botí que s'activen en alguns videojocs a canvi de pagar amb moneda virtual o real estaran prohibides per als menors. Per a això, l'accés al joc requerirà el DNI o biomarcadors, que acrediten l'edat del jugador.

És el que consta, almenys, en l'avantprojecte de llei, al qual ha tingut accés l'Agència Efe. Les persones interessades podran fer aportacions al text fins al 23 de juliol, data en què acaba el procés d'audiència pública. Després, la norma passarà a Consell de Ministres i, una vegada reba llum verda, començarà la tramitació parlamentària com a projecte de llei.

Afectarà "tan sols i exclusivament" els també denominats mecanismes aleatoris de recompensa (MAR) quan els premis costen diners o altres objectes virtuals adquirits amb diners, directament o indirectament. I ací entren, per exemple, les criptomonedes. A més de la prohibició d'accés als menors, per als majors de 18 anys existiran possibilitats per a limitar les despeses.

Aquestes restriccions podran ser parcials en el temps de joc i l'import màxim de despesa i totals, amb un sistema d'autoexclusió per a aquelles persones amb problemes d'addicció que voluntàriament s'autoprohibisquen l'accés.

L'esborrany del text també estableix que els operadors estaran obligats a donar informació veraç sobre les probabilitats reals d'obtindre un premi.

I quant a la publicitat, queda prohibida la física (cartelleria exterior o mitjans impresos) i en línia en entorns web, incloses les xarxes socials no relacionades amb videojocs. En mitjans de comunicació, com ara ràdio o televisió, queda prohibida llevat de la franja d'una a cinc de la matinada.

La norma estableix un règim sancionador per infraccions que van des de lleus, amb multes de fins a 25.000 euros; i greus, amb sancions que oscil·len entre els 25.000 i 200.000 euros. I per al cas de les considerades molt greus, les multes poden anar des dels 200.000 euros fins als tres milions. A més, contempla la clausura dels mitjans pels quals es presten els serveis o permeten l'activació dels mecanismes aleatoris de recompensa.

Amb aquest avantprojecte es tracta de posar límits a les transaccions compulsives i impulsives que generen alguns videojocs i avançar en la prevenció de les ludopaties, segons paraules d'Alberto Garzón.

Un estudi publicat fa ara un any per la Universitat Internacional de La Rioja revelava que el 29% dels menors d'edat espanyols va comprar en els últims dotze mesos caixes de botí en videojocs, i el 91% ho va fer amb el coneixement de la família. L'informe "Caixes de botí en menors d'edat espanyols: relació amb problemes de videojoc i apostes en línia" també revelava que el 20,2% assegurava haver comprat entre un i cinc cofres en un mes i el 5,5% havia gastat més de cent euros mensuals en la transacció.

També et pot interessar

stats