El govern espanyol triplica el nombre de fosses que tenia registrades a la Comunitat Valenciana

L'informe n’enumera 299, una xifra que s'actualitza contínuament i que les associacions locals quantifiquen en 502.

VÍDEO | El govern espanyol triplica el nombre de fosses que tenia registrades a la Comunitat Valenciana

El govern espanyol ha fet públic aquest dilluns un informe que detalla l'estat de les fosses comunes on es troben les restes de milers de persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista posterior. El document, a què ha tingut accés À Punt Notícies, triplica el nombre de fosses que tenia registrades a la Comunitat Valenciana, que han passat de vora 80 a 299.

Aquestes dades, que s'actualitzen contínuament, es basen en les recerques de grups d'investigació locals, com és el cas del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Paleolab, o ArqueoAntro, aquest últim encarregat de les últimes excavacions al terme municipal de Paterna i que xifra les fosses en 502. En concret, en situen 156 a les comarques de Castelló, 269 a les de València i 77 a les d'Alacant.

"S'ha de valorar que, sense pressupost, es tracte de canviar la política que s'havia fet des que estava en el govern el Partit Popular", ha valorat en declaracions a À Punt Notícies Jorge García Añón, director general de Reformes Democràtiques de la Generalitat. Añón ha participat en les reunions entre el Ministeri de Justícia i l'equip de professionals per a analitzar els avanços realitzats les últimes dues dècades. Ha destacat que s'ha de seguir la implicació de comunitats com el País Basc i Navarra.

Aquesta és una de les mesures de l'àrea de memòria històrica per a oferir una reparació als que van patir persecució o violència durant el conflicte bèl·lic i la dictadura. Forma part d'un pla urgent, elaborat per dotze investigadors i investigadores, que proposa exhumar vora 25.000 cossos els pròxims cinc anys. A més, plantegen començar amb els treballs d'exhumació de manera imminent i que s'assumisquen "com una obligació estatal".

L'equip calcula que des de l'any 2000 s'han excavat 740 fosses comunes en diferents punts del territori espanyol i s'han recuperat més de 9.000 cadàvers, gràcies a l'impuls de les associacions de memòria històrica davant del silenci de les institucions públiques. Però aquestes xifres han canviat dràsticament els últims tres anys, des de la creació de les àrees de memòria històrica en les administracions públiques i la implicació dels consistoris valencians en la localització de les persones desaparegudes. Fins al 2016, només s’havien exhumat 43 cossos, mentre que s'han realitzat 30 intervencions a Paterna, Ontinyent, Begís i Castelló que han permés recuperar un total de 498 víctimes.

"La recuperació d'aquestes dades era necessària, perquè sempre parlem que en l'àmbit territorial hi ha molt bona voluntat per part de les agrupacions i les institucions, però fa falta que es concentren tots aquests treballs", ha destacat Álex Calpe, codirector arqueològic d'ArqueoAntro.

Víctimes civils enterrades clandestinament

La majoria dels represaliats són civils enterrats en llocs clandestins -fosses comunes en cunetes, descampats i muntanyes, a més de pous i mines-, cementeris o abandonats en les trinxeres i els fronts de guerra. “El principal problema és que falten per registrar-se moltes fosses intervingudes, especialment, aquelles que es van exhumar en els anys de la transició a la democràcia, però també algunes de les més recents”, explica l'informe.

L'equip d'investigació ha detectat una falta d'informació “fidedigna” i informació desigual segons les comunitats autònomes, fins i tot en províncies d'una mateixa regió. És el cas del visor cartogràfic de la Generalitat, que ha incorporat les dades de fosses comunes a Castelló i Alacant, però encara falten les últimes investigacions de Paleolab i La Gavilla Verde sobre els municipis de València. Altres mapes més recents a la Comunitat Valenciana són els realitzats per la Diputació de València o l'equip arqueològic d'ArqueoAntro.

Elaboració de protocols comuns

Davant d’aquesta situació, l'estudi del Ministeri de Justícia insta al desenvolupament de mesures de coordinació a escala nacional, protocols comuns i la creació d'una plataforma digital que puguen consultar tant familiars com professionals. “Les persones enterrades en fosses comunes sovint no són originàries del lloc on van ser enterrades. L'accés a censos de víctimes i bases de dades és essencial per a poder localitzar persones que van morir a centenars de quilòmetres del seu lloc d'origen”, afegeix el text.

L'ens provincial de València es va avançar a aquest requeriment de les famílies i va crear el passat any l'oficina valenciana d'atenció a les víctimes del franquisme, que acumula ja vora un centenar de consultes i on es realitzen proves d'ADN. 

També et pot interessar