El govern espanyol declararà Alacant Lloc de Memòria Democràtica per estar vinculada a fets de "singular rellevància" històrica
Destaca la repercussió en la memòria col·lectiva que tingueren el bombardeig sobre el Mercat Central el 1938, l'exili republicà a través del port i la tomba de Miguel Hernández al cementeri municipal
La Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica ha iniciat el procediment de declaració de la ciutat d'Alacant com a Lloc de Memòria Democràtica, per estar vinculada a fets de singular rellevància històrica com són el bombardeig sobre el Mercat Central el 1938, l'exili republicà a través del port i la tomba de Miguel Hernández al cementeri municipal.
El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica publica este dissabte en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) una resolució del 20 de maig amb l'acord d'incoació del procediment. La declaració d'un Lloc de Memòria Democràtica ha d'estar motivada; en el cas de la capital alacantina, està vinculada estretament a la memòria democràtica d'Espanya a través de tres episodis especialment significatius: el bombardeig perpetrat per l'aviació feixista italiana sobre el Mercat Central el 25 de maig de 1938 i el dramàtic exili a través del port de la ciutat que va acabar en tragèdia per a les vora 20.000 persones que no aconseguiren fugir, així com la tomba del poeta oriolà Miguel Hernández al cementeri d'Alacant.
"Estes fites constitueixen, per si mateixes, fets d'una singular rellevància per la repercussió en la memòria col·lectiva, vinculada a la repressió i la violència sobre la població a conseqüència de la resistència al colp d'estat de juliol de 1936, la guerra i la dictadura, així com l'exili. Uns fets que es van produir en la fase final de la Guerra Civil d'Espanya i durant la dictadura franquista configuren la ciutat d'Alacant com un important i singular Lloc de Memòria Democràtica", assenyala el text.
El primer dels episodis esmentats, el bombardeig sobre el Mercat Central a les 11:00 hores del 25 de maig de 1938, és dels fets més dramàtics viscuts pels alacantins. L'aviació italiana que auxiliava l'exèrcit rebel, comandat per Franco, va descarregar fins a 90 bombes sobre el recinte comercial, que es trobava totalment atapeït de gent. Una carnisseria que es va saldar amb 273 morts i almenys 244 ferits, alguns d'ells de molta gravetat, a més d'un bon grapat d'edificis destruïts o danyats. Precisament, l'Ajuntament d'Alacant ha convocat un acte institucional per a este diumenge, a les 11:15 hores i en el mateix punt, per motiu del 87é aniversari del bombardeig al Mercat Central.
L'any següent, durant març de 1939, Alacant es va convertir en el gran port de l'exili republicà. El dia 28 van salpar els dos últims vaixells: el Maritime, amb 32 passatgers, i l'Stanbrook, amb 2.638 refugiats. L'aviació franquista va atacar este últim només eixir del port, encara que sense conseqüències. Les embarcacions d'exili van salvar la vida a milers de refugiats que van aconseguir posar-se fora de perill gràcies a l'evacuació.
A estos dos episodis s'uneix la tomba del poeta Miguel Hernández al cementeri d'Alacant, lloc de record i homenatge al poeta que va morir en la infermeria de la presó d'Alacant el 28 de març de 1942, a conseqüència de la desídia, l'abandó i el maltractament rebut per les autoritats franquistes.
"Arreplegant el sentiment i la iniciativa de moltes persones, col·lectius i institucions, i d'acord amb el procediment establit en la llei de memòria democràtica, s'incoa l'oportú expedient de reconeixement de la ciutat d'Alacant", assenyala la resolució. Amb el procediment es proposen mesures de protecció i de difusió i interpretació amb finalitat commemorativa, d'homenatge, didàctica i reparadora. Inclou la sol·licitud d'informes al Departament d'Història Contemporània de la Universitat d'Alacant, a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i a Casa Mediterrani d'Alacant.
