La Generalitat proposa que tot el professorat de segon de batxillerat siga servicis mínims en la vaga
La conselleria traslladarà formalment este dimarts als sindicats la mesura, que s'ha de negociar i que fonamenta en l’objectiu de garantir una formació adequada a l’alumnat que en juny farà la prova d'accés a la universitat (PAU)
La Generalitat proposarà este dimarts als sindicats que tot el professorat de segon de batxillerat siga designat com a servicis mínims en la vaga indefinida convocada des de l’11 de maig, segons han precisat fonts del govern valencià a À Punt.
La Conselleria d’Educació fonamenta la decisió en el propòsit de garantir “una formació adequada” a l’alumnat d’este curs que, a principis de juny, s’enfrontarà a la prova d’accés a la universitat (PAU), la coneguda com a selectivitat. Esta proposta es plantejarà dimarts en una reunió entre la conselleria i els responsables dels sindicats educatius, on s'han de negociar els servicis mínims per a la vaga que arrancarà dilluns que ve.
Actualment, hi ha 24.032 alumnes de segon de batxillerat en centres públics, segons han detallat des d’Educació. La conselleria ha adoptat esta decisió perquè l’alumnat dels instituts públics no estiga en desavantatge respecte al dels centres concertats i privats, on estudien 7.913 alumnes este curs, que sí que tenen l’oportunitat de finalitzar el temari, com han exposat des de la conselleria.
Les proves d’accés a la universitat seran els dies 2, 3 i 4 de juny, de manera que les tres últimes setmanes de maig s’aprofiten per a concloure el temari que entra en la PAU, que està acordat des de l’inici del curs. “No rebre classe durant les últimes setmanes lectives suposaria no completar el temari o no solucionar els dubtes sorgits al llarg del curs”, assenyalen fonts d’Educació.
De fet, l'alumnat i diverses organitzacions de famílies han manifestat la seua preocupació perquè la vaga coincidira amb la recta final del curs.
A més, des d’Educació afigen una segona raó: el districte únic del sistema universitari espanyol. “Manté un districte únic i la falta de classes suposarien un clar desavantatge de l’alumnat valencià respecte als estudiants de la resta de l’Estat que, sense haver hagut de patir els efectes de la vaga, podrien ocupar les places a les universitats valencianes”, agreguen.
En esta línia, recorden que, de les 26.800 places adjudicades l’any passat en les universitats públiques, 8.715 són d’alumnat de fora de la Comunitat Valenciana.
