Garumbatitan: una nova espècie de dinosaure gegant emergeix del subsol de Morella

Per a fer-nos una idea de la gegantesca dimensió de l'animal, de deu metres d'alt, només cal mirar una de les escenes inicials de la pel·lícula Parc juràssic. En aquesta, el sorprés doctor Alan Grant, quan baixa del cotxe, fixa la mirada en el braquiosaure que corre pels vessants de l'illa, convertida en un parc temàtic de dinosaures clonats. “Garumbatitan morellensis es podria comparar amb aquest exemplar”, afirma el paleontòleg José Miguel Gasulla.

Es tracta de la nova espècie de dinosaure sauròpode que va viure en la península Ibèrica fa 122 milions d'anys. L'han descrit a partir de restes trobades al subsol de Morella (Ports), una troballa que acaba de publicar la revista zoològica de la societat linneana.

Es tracta de la sisena nova espècie d'aquests animals descrita a la Comunitat Valenciana, cinc de les quals també es troben a Morella. El descobriment amplia la diversitat de dinosaures coneguda en un dels millors registres del cretàcic inferior europeu, concentrat a la comarca muntanyenca dels Ports.

Quadrúpede i herbívor —capaç de menjar entre 30 i 40 quilos de vegetació al dia—, de coll i cua llargs, Garumbatitan morellensis deu el seu nom a les dimensions que té. Garumbatitan significa “el gegant de Garumba”, ja que l'exemplar el van trobar al peu de la mola de la Garumba, un dels relleus més alts dels Ports. El cognom, morellensis, és un gest al municipi en el qual se situa el solar, la zona de Sant Antoni de la Vespa.

La grandària de les restes fòssils trobades en les diferents investigacions realitzades entre 2005 i 2008 confirma el seu volum colossal. Unes vèrtebres de més d'un metre d'ample, un fèmur de quasi dos metres d'alt i costelles de dos metres de llarg connecten els dos peus quasi completament articulats, “la qual cosa és particularment rara en el registre fòssil”, afirmen els investigadors José Miguel Gasulla i Francisco Ortega.

En el treball també van participar investigadors de l'Institut Català de Paleontologia, el Grup Guix de Vila-real, el Museu de Ciències Naturals de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Autònoma de Madrid.

“Encara queda un llarg camí per recórrer, però ho hem aconseguit”, subratllen Gasulla i Ortega, en referència al 60% de les restes fòssils en el subsol d'aquesta regió, que continua albergant jaciments encara pendents de classificació i preparació. Un llegat que esperen que “explote i isca a la llum perquè hi ha molt per mostrar”, afigen.