Per què i com funcionen les campanyes de desinformació?

Existeixen una sèrie de claus que ens poden ajudar a l’hora de detectar una notícia falsa.

Per què i com funcionen les campanyes de desinformació?
Per què i com funcionen les campanyes de desinformació?

Aquest dilluns un missatge de WhatsApp advertia del confinament d'onze municipis valencians, entre els quals estaven Borriana, la Vall d’Uixó, Caudiel i Barraques. Tot el que deia, però, era mentida, en una estratègia molt similar a la utilitzada diumenge passat per a, també, crear confusió entre les localitats confinades. Les campanyes de desinformació són cada vegada més freqüents i s'escampen com la pólvora. Malgrat que la bona notícia és que es poden combatre, crida l'atenció la facilitat amb què proliferen en aquests moments.

L’actual ambient d’infobesitat, tal com el qualifica Vicente Castellanos, director de Public Affairs d’Ipsos Espanya, ha afavorit l’èxit d’aquestes campanyes de desinformació. Aquesta companyia d’investigació a la qual pertany Castellanos, juntament amb The Trust Project, ha elaborat un estudi de desinformació a tot el món que demostra, a més, que Espanya és un dels països més ingenus pel que fa a les notícies falses.

Castellanos, en declaracions per al programa de ràdio d’À Punt El dia À Punt, ha sostingut que l’excés d’informació és el principal problema per a alimentar la nostra credulitat. “Hi ha tres elements que provoquen la 'tempesta perfecta’. El primer, l’excés de confiança que som capaços de distingir les notícies verdaderes de les falses. El segon, que ens falta l’hàbit per a contrastar informacions i fonts. I, per últim, que no pensem que puga haver-hi interessos al nostre país per a intoxicar els ambients polítics o econòmics”, ha precisat Castellanos.

A més, aquest estudi revela la tendència a la baixa de la confiança de la ciutadania en les fonts d'informació que usen els mitjans de comunicació. Encara que la televisió és el mitjà preferit per a informar-se, el 72% d'espanyols i espanyoles ho fan a través de les xarxes socials. “Encara que només siga una la persona s'ho crega, ja és capaç de transmetre-ho a altres persones que coneix personalment i que, per aquest motiu, la creuran en tot el que diga”, ha afirmat Vicente Castellanos.

Ana Tudela, cofundadora de la plataforma Datadista, d’investigació i dades, també ha posat el focus en El dia À Punt en la manca de confiança en els mitjans tradicionals. Per això, ha contat, pot ser útil afegir a les notícies una part on s’explique d’on ve la informació o com s’ha tractat, estratègies que poden servir per a allunyar-se de les campanyes de desinformació o fake news.

Aquestes campanyes, a més, moltes vegades poden reafirmar les creences personals, una situació especialment preocupant per a Tudela. “Em preocupa que la societat no vulga ni tan sols escoltar les coses que no reforcen el bàndol que ha triat, siga quin siga”, ha conclòs la periodista.

Com detectar una notícia falsa?

Existeixen una sèrie de claus que ens poden ajudar a l’hora de detectar una notícia falsa. Félix Arias, professor de Periodisme de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, en conta algunes a À Punt NTC:

– Detectar les fonts d’informació, és a dir, comprovar l’origen de la informació. Per exemple, si està penjada en un web, està signada per algú o té data. En aquest sentit, una eina ben senzilla i útil és Google, així com TinEye, Foller.me o YouTube Data Viewer.

– Consultar persones expertes i mitjans de referència per a contrastar la notícia.

– Fer un exercici d’autocrítica i responsabilitat, i decidir quines notícies compartir i quines no.

També et pot interessar