Així funciona la qualificació per edats de sèries, pel·lícules i productes televisius

Arran de la polèmica per una certa permissivitat de les famílies en l'accés a determinats continguts audiovisuals, potser alguna vegada s'han preguntat com funciona, al nostre país, la qualificació per edats de les sèries, les pel·lícules i la resta de productes televisius.

Tant les plataformes audiovisuals com les cadenes de televisió públiques i privades es regeixen per un codi d'autoregulació. D'aquesta manera, ja siga un producte de ficció, un documental o un programa d'actualitat, a excepció dels programes informatius, tots els continguts que s'emeten per televisió, incloses les promocions publicitaries, han de portar la indicació de l'edat recomanada.

Codis d'autoregulació fàcils d'entendre

Uns codis senzills d'entendre que fan referència a si el contingut del producte a emetre és apte per a tots els públics, o per a majors de set, dotze, setze o díhuit anys. Es tracta d'uns codis de colors, que van des del verd (apte per a tots els públics) al roig (apte per a major de díhuit anys) i que encara que lluny dels dos rombes, a les persones majors evoquen aquella simbologia molt menys clarificadora que funcionava fins a mitjans dels anys huitanta.

César Martí, director de Continguts i Programació d'À Punt Mèdia, ha explicat que a À Punt Mèdia existeix un codi d'autoregulació propi, "el codi d'À Punt. En aquest codi cada contingut que produïm, comprem i que va a emissió, el qualifiquem".

L'equip del departament d'Emissions d'À Punt Mèdia s'encarrega de visionar els continguts. Valoren criteris com ara la presència de violència, de sexe, de si els continguts generen por o angoixa, si hi apareixen drogues, si hi ha discriminació o un llenguatge groller o ofensiu.

D’una banda, À Punt té el seu codi, però, com ha explicat César Martí, “també hi ha un codi estatal al qual estem adherits. És a dir, que la mateixa qualificació que podem veure en Netflix o en Amazon és comuna a totes les cadenes”. Es tracta d'uns codis que identifiquen continguts relacionats amb drogues, violència o sexe.

Pel que fa a les pel·lícules que s'estrenen als cines, és l'Institut de Cinematografia i de les Arts Visuals (ICAA), que depén del Ministeri de Cultura i Esport, el que s'encarrega de qualificar-les.

Imma Dasí, treballadora social especialitzada en tecnologies, ha explicat a À Punt que "som les persones adultes les que tenim la responsabilitat d'acompanyar la visualització de programes televisius, de sèries, pel·lícules dels nostres menors". 

Dasí també ha dit que "més que limitar i apagar la televisió, o amagar el comandament, el que hem de fer és seure amb els menors i les menors el major temps possible, per a poder ajudar-los que formen un esperit crític".

Pel que fa als menors, explica l'experta que, a mesura que van creixent, es recomana "dialogar, negociar i explicar els motius pels quals no poden veure determinats continguts no aptes per a la seua edat", per a aconseguir evitar l'exposició a productes televisius no adequats per a ells.