La fiscal en cap antidroga, Rosa Ana Morán: "És molt difícil introduir-ne tanta sense col·laboració als ports"

Fiscals europeus i americans defineixen a València l'estratègia legal contra el narcotràfic i la corrupció que genera als països importadors

En imatge, part de les onze tones de cocaïna confiscades als ports de Vigo i València en dues operacions
En imatge, part de les onze tones de cocaïna confiscades als ports de Vigo i València en dues operacions / Policia Nacional / Agència Tributària

El port de València és una de les principals entrades de droga al continent europeu, com ha tornat a confirmar el decomís de tres tones i mitja de cocaïna conegut el cap de setmana, una operació amb quinze detencions. L'any passat s'hi van confiscar més d'onze tones de cocaïna, una xifra només superada per Rotterdam i Anvers, les principals instal·lacions portuàries en volum de negoci de la Unió Europea. La medalla de bronze en decomís d'estupefaents és el peatge de ser el primer port de mercaderies del Mediterrani (sis milions de contenidors el 2024) i el motiu que l'ha fet seu d'una cimera internacional de fiscals antidroga.

La cooperació legal dels estats productors (a l'Amèrica Llatina i l'Àfrica) i importadors (Unió Europea, Estats Units) és essencial per a combatre un negoci transnacional cada vegada més sofisticat, segons han defés els participants en la cimera, que han intercanviat experiències i han posat sobre la taula què funciona i què falla en la lluita internacional contra el tràfic de drogues.

"Cal entendre el narco com una gran empresa criminal que busca els principals mercats on col·locar el producte. I són els Estats Units i la Unió Europea", ha explicat el fiscal antidroga d'Argentina, Diego Iglesias, per a sintetitzar la dimensió penal del fenomen. Potser la part més espectacular, però només una d'un problema de salut pública, que "està lluny de ser resolt", segons ha advertit el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz.

Els narcotraficants fan servir majoritàriament la tècnica del ganxo cec, és a dir, amaguen la droga en contenidors que transporten altres mercaderies sense que les empreses ho sàpien. I per a aconseguir-ho, compten amb l'ajuda de personal dels ports, ha advertit Rosa Ana Morán, la fiscal en cap antidroga. Segons Morán, la demanda de droga és sinònim de corrupció als ports. "És molt difícil introduir la droga sense col·laboració dins, no només de forces de seguretat sinó també de treballadors, estibadors... És molt fàcil que els diners corrompen, és un problema estés que hem vist en els principals ports d'Europa", ha destacat la fiscal. Als ports, ha recordat, centra la Comissió Europea el pla de ruta contra el narcotràfic, que passa per més vigilància i un control més exhaustiu dels contenidors.

França ha impulsat una xarxa de ports europeus per a fer front a noves aliances criminals com la que s'ha detectat entre narcotraficants d'Albània i de l'Equador, que està al darrere del decomís rècord de la Policia Nacional i l'Agència Tributària conegut el cap de setmana: 7,5 tones a Vigo i 3,5 a València en les operacions Tonara i Fulgor.

També et pot interessar

stats