Les famílies monoparentals, més a prop d'aconseguir el permís de maternitat de 24 setmanes
Fins ara, la mare o el pare solter només tenia 16 setmanes per a cuidar del seu nadó, però les últimes sentències en diverses ciutats espanyoles obrin la porta a igualar el permís a les 24 setmanes de les famílies biparentals
Elena Sánchez és mestra d'educació infantil i mare soltera. Quan va arribar el moment de demanar el permís de maternitat per a cuidar de Bruno, el seu nadó, va haver de sol·licitar tant el permís de maternitat com el de paternitat per a poder gaudir de les 24 setmanes que concedeixen a les famílies biparentals, en lloc de les tan sols 16 que atorguen a les monoparentals pel fet d'haver-hi sols un progenitor. El permís corresponent al de maternitat li l'han coincidit, però el més probable és que el de paternitat, a l'espera d'una resposta definitiva, li'l deneguen.
"Si les mares solteres fem tant de mare com de pare, no entenc per què els nostres fills no poden estar cuidats el mateix període de temps que les altres criatures pel fet que aquestes tinguen dos progenitors en casa i no un". Per a Elena és un clar desavantatge per als menuts de famílies monoparentals, "els drets de les criatures haurien de ser els mateixos per a totes, tant si tenen sols un pare o una mare, o dos pares o dos mares".
Poder disposar de les 24 setmanes ho suposaria tot per a Elena. Ella, com tantes mares, no es pot permetre demanar una excedència per a poder cuidar del fill a casa. A més, està donant-li el pit, la qual cosa requereix una atenció de quasi 24 hores per la seua part, cosa que amb un permís més llarg resultaria molt més fàcil.
Per a Beatriu Cardona, coordinadora d'Intersindical Dones i que ha assessorat Elena durant aquest procés, que les criatures nascudes en famílies monoparentals només puguen ser cuidades durant un dels períodes dels permisos també li sembla una discriminació clara en la normativa vigent.
No obstant això, els tribunals, tal com demostren les últimes sentències en diverses comunitats autònomes espanyoles, comencen a adonar-se d'aquesta discriminació i de la necessitat de canviar-la. Ara cal que la Seguretat Social i les administracions públiques garantisquen també eixe dret de les criatures a poder ser cuidades quan acaben de nàixer, independentment del tipus de família, ja que en primera instància estan denegant-lo, tal com podria passar-li a Elena.
Si finalment no li aproven el permís de paternitat, Elena pensa continuar lluitant de la manera que siga: "no ho faig només per mi i el meu fill, és per totes les mares i pares que es troben en la mateixa situació. Continuarem fins que el reconeixement de permís per a famílies monoparentals siga el mateix que el de les biparentals per llei".
Així, Elena se suma a reivindicacions prèvies, com la d'una mare soltera a qui el Tribunal Superior de Justícia del País Basc li va donar la raó al novembre.
A València, el jutjat social 16 va dictaminar a favor del dret d'una mare a gaudir de tots dos permisos en contra del criteri de la Seguretat Social, que fins llavors ha denegat aquestes peticions. A Galícia, Aragó i Catalunya també s’han arribat a unes resolucions judicials similars.
