Famílies dels combatents del front del Llevant reclamen un banc d’ADN de les víctimes

Milers de soldats de la Guerra Civil esperen davall terra en fosses comunes improvisades, abandonats en cementeris o en les mateixes trinxeres on tractaven d’impedir l’avanç de les tropes franquistes. Esperen tornar després de morts amb les famílies i recuperar una cosa tan fonamental “com el nom”, diuen les famílies dels combatents del front del Llevant, les quals s’han unit en una associació per tal de reclamar que es cree el banc d’ADN tantes vegades promés per les institucions públiques.

“En el camí de fugida de les tropes republicanes, els franquistes s’emportaven els seus caiguts i ordenaven als masovers que enterraren la resta de cossos”, ha explicat en una entrevista telefònica Feli González, néta de José María Martínez González. Ell era un pastor veí de Lorca, que va deixar al poble la dona i dos fills per a incorporar-se com a voluntari de la CNT, sense saber que poc temps després esclataria la guerra i marxaria a Madrid amb la columna d’España Libre. Moriria al front del Llevant el 12 de maig de 1938 i, al contrari que altres famílies que convertiren aquest període fosc en un tema tabú, en casa de Feli sempre es va parlar del seu avi. “Ara volem recuperar el seu cos i enterrar-lo amb la dona, que el va perdre als 25 anys”, recorda Feli.

Ella és una de les desenes de familiars que ha aconseguit posar-se en contacte gràcies a internet i l’equip d’ArqueoAntro, que està des de 2013 exhumant –quasi gratuïtament– els cossos en aquesta línia de defensa del territori valencià. Són, a més de les comarques valencianes, veïns i veïnes de Múrcia, Andalusia, Catalunya, Castella-la Manxa, Madrid, Astúries i Extremadura. “Darrere de cada família hi ha una història”, conta Feli.

Familiars dels soldats del Front del Llevant amb l’equip d’arqueologia / Eloy Ariza (ArqueoAntro)

“Dins de la meua pròpia família em trobe gent que diu que per què ho faig, però les persones mereixen tindre un nom, tornar amb les famílies i que la història no els oblide”, diu al telèfon, emocionada, Rosana Arques. Ella busca el germà de la seua àvia, Juan Prefasi Sabater, un llaurador de Marxuquera, militant del sindicat UGT i compromés amb la República. “Quan morí la meua àvia em vaig sentir en l’obligació moral de conéixer la història del ‘tio Junanito’”, continua, i explica que així va descobrir que formava part de la quinta de majors a la brigada 107, s’incorporà a la fèrria línia de defensa XYZ i poc després va caure al Toro.

Rosana diu que no ho fa per ella, sinó per complir el desig de l’àvia. “Mai parlàvem de la guerra, però sí de les paves que sobrevolaven Gandia i la por que sentíem”, diu en recordar un passat que per a ella, per l’edat, era remot. “Ho faig per defendre els valors en els quals creia el meu avi, que va poder tornar a Gandia i amagar-se, però va continuar fins al final per tal de no deixar passar els franquistes”, insisteix.

La necessària ajuda de l’administració, millor tard que mai

Fins ara, l’associació científica ArqueoAntro, en col·laboració amb el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València, ha recuperat les restes de 28 soldats del front del Llevant. Ho han fet pràcticament sense fons i amb un suport de l’administració que mai és suficient. Catorze cossos més s’han exhumat a Andilla, a partir d’una obra de carreteres que passava sobre un antic hospital de sang. “Només hem aconseguit practicar dues proves gràcies a unes donacions privades, però necessitem una oficina d’atenció a les víctimes i un banc d’ADN públics”, ha explicat a À Punt el director arqueològic d’ArqueoAntro, Miquel Mezquida. Aquesta associació ha aconseguit en els últims set anys més de 400 mostres genètiques de familiars dels caiguts a les comarques valencianes i altres zones bèl·liques com ara de la zona de l’Ebre, Extremadura i els Pirineus. “Estem desitjant agafar totes les proves de casos que estan per resoldre i cedir-les a la Generalitat. S’ha avançat molt, però encara queda tant per fer”, urgeix.

Les famílies demanen que no es faça diferència entre les víctimes i lamenten que aquells que lluitaren contra la dictadura i mai regressaren són “els oblidats dels oblidats”. Es remeten a la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual s’estableixen mesures en favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura. Precisament l’article 11 insta les administracions públiques a facilitar als descendents de les víctimes que així ho sol·liciten “les activitats d’indagació, localització i identificació de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o la repressió política posterior i el parador de les quasl s’ignore”. El pla, afegeix el punt dos, ha d’establir subvencions per a sufragar les despeses derivades d’aquest treball de recuperació de la memòria.

Un conveni de Memòria Històrica i Sanitat perquè el banc siga real

El banc d’ADN és un compromís de la Conselleria de Memòria Històrica, però les traves burocràtiques i la pandèmia han dificultat el procés. “Ens hauria agradat tindre’l en marxa des de fa mesos, però encara no ho hem pogut fer per qüestions tècniques”, ha explicat als micròfons d’À Punt la consellera Rosa Pérez Garijo. Poc abans de la pandèmia, el seu departament es va posar a treballar en un conveni conjunt amb Sanitat, però la crisi de la Covid-19 ha afectat el calendari previst i assegura que esperen posar-lo en marxa “al més prompte possible”. “La Conselleria de Sanitat ha tingut altres prioritats per la situació excepcional de la Covid-19 i, evidentment, ens hem vist afectats”, ha asseverat Pérez Garijo, que no s’ha atrevit a donar una data concreta perquè depén dels processos administratius.