Familiars de víctimes del franquisme de Paterna s'agrupen en una federació per a accelerar les exhumacions

La plataforma vol donar assistència a les 400 fosses que s'han localitzat a la Comunitat Valenciana.

Els promotors de la Plataforma d'Agrupacions de Familiars de Víctimes del Franquisme del Cementeri de Paterna
Els promotors de la Plataforma d'Agrupacions de Familiars de Víctimes del Franquisme del Cementeri de Paterna / Europa Press

Membres de diverses agrupacions de familiars d'afusellats durant la Guerra Civil i la repressió franquista a Paterna (l'Horta) s'han constituït com una federació d'associacions amb l'objectiu d'accelerar les exhumacions i evitar que els propparents de les víctimes, molts dels quals superen els 80 anys, falten abans que acaben els treballs. 

La iniciativa no solament concerneix les 25 fosses de Paterna, sinó les més de 400 que hi ha a la Comunitat Valenciana, segons han explicat els promotors de la Plataforma d'Agrupacions de Familiars de Víctimes del Franquisme del Cementeri de Paterna.

"La justícia s'ha de fer als vius", ha explicat el coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica Matías Alonso, que ha recordat que la federació ajudarà a més de 2.000 famílies, donat que sols a Paterna s'han comptabilitzat 2.338 víctimes. 

Per la seua banda, la presidenta de la nova plataforma, Amparo Belmonte, ha explicat que la nova federació aspira a convertir-se en interlocutora amb les administracions públiques i a normalitzar l'assistència que es prestaven les famílies per a corregir la falta d'acció d'algunes institucions. En aquest sentit, ha criticat que "l'administració ha tractat les famílies com si fórem illes" i que ni la Generalitat ni l'Estat els ha donat cap ajuda en comparació amb el suport que sí que han rebut de la Diputació de València. 

Un cens nacional de víctimes i fosses

La plataforma de familiars s'ha presentat just el dia en què ha trascendit que el Ministeri de Justícia prepara un reial decret per a crear un cens nacional de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, per tal d'unificar en un registre la informació de les diferents administracions i associacions sobre memòria històrica. 

La proposta del cens emana d'un informe de la Direcció General de Memòria Històrica. L'estudi, coordinat pel forense Francisco Etxeberria, alerta que, malgrat que l'impuls de les associacions i les famílies ha permés practicar exhumacions en 740 fosses i recuperar 9.000 cossos, s'ignora el nombre total de persones desaparegudes i de zones amb víctimes. Segons les estimacions de l'equip d'Etxebarria, una intervenció oficial de l'Estat permetria recuperar entre 20.000 i 25.000 desapareguts, i identificar entre 5.000 i 7.000 víctimes.

Matías Alonso ha celebrat la contribució d'aquest cens per a reparar el dany a les famílies de les víctimes de la Comunitat Valenciana, on ha recordat que aquesta tasca està molt avançada gràcies a Vicent Gavarda, que en els anys 80 va fer el primer registre  "de les víctimes tant d'un costat com de l'altre".

També et pot interessar