Facebook celebra els 15 anys de vida enmig d'una crisi de reputació

La major xarxa social del món connecta una de cada tres persones del planeta i concentra el 20% de la publicitat en línia.

Fes clic per a escoltar la crònica '15 anys de Facebook' de la ràdio d'À Punt Notícies.

Facebook compleix 15 anys. La major xarxa social del planeta aplega a l'adolescència entre turbulències típiques de la pubertat. Perquè l'èxit que li atorga la capacitat de connectar 2.320 milions de persones al mes -una de cada tres del món- s'ha capgirat en una preocupació creixent per la gestió amb interessos econòmics d'una informació tan sensible com els gustos i anhels dels ciutadans. Un coneixement que fa les delícies dels anunciants i que Facebook ha perfeccionat amb la incorporació al seu grup de les tecnològiques Whatsapp i Instagram, en una concentració de poder mai abans vista en la història per a una plataforma de comunicació. 

El 15 aniversari de Facebook arriba precedit d'una crisi de reputació que ha fet de 2018 el pitjor any en la curta història de la plataforma. 

El president de la companyia, Mark Zuckerberg, ha hagut de comparéixer al Senat dels Estats Units i al Parlament Europeu per la filtració de les dades de 87 milions de clients que presumptament ha fet l'empresa Cambridge Analytica. Una informació que es creu que s'ha emprat per a influir en la campanya a favor del Brexit o la victòria de Donald Trump. Hi ha sospites d'ingerència de Rússia per a influir a través de Facebook en aquests i altres comicis. També enguany ha rebut acusacions per exercir de plataforma per a l'odi a països com Myanmar, Sri Lanka o Nigèria. 

La Comissió Europea reconeix l'interés creixent de Facebook en les denúncies dels usuaris i situa la xarxa com el proveïdor de serveis d'internet que més ràpid va revisar –i eliminar– l'any passat els continguts de caràcter racista, xenòfob o que fomenten l'odi.  Però les suspicàcies continuen. I l'autoritat europea de protecció de dades ja ha demanat explicacions a la plataforma pel seu nou pla per a integrar en un mateix servei la missatgeria de WhatsApp, Instagram i Messenger.

Problemes en borsa

El 2018 la companyia també ha perdut la innocència en el terreny corporatiu i econòmic. Una dotzena d'executius i càrrecs importants l'han abandonada, i el valor de les accions cau en borsa des del juliol, malgrat que no pels escàndols, sinó per incomplir les expectatives de creixement. I això, tot i acumular el 20% de la publicitat que circula per internet. 

Poc podrien haver imaginat aquest escenari el grup d'universitaris de Harvard que el febrer de 2004 llançaren The Facebook, per a connectar la comunitat universitària. Com difícilment tampoc ho hauria sospitat aquell jove Mark Zuckerbeg de 19 anys que, poc abans, havia obtingut un gran resó al campus amb Facemash, una aplicació perquè els universitaris puntuaren el físic del seus companys, des d'on va germinar la primera idea per a l'actual plataforma.

Un futur incert

15 anys després d'aquells experiments, la companyia de comunicació més gran del planeta navega cap al futur en aigües rebolicades. Els conflictes per l'acumulació de poder i la falta de competència, la demanda d'un paper moderador més actiu en l'àmbit globlal, la captació de noves generacions d'usuaris o la mutació cap a una interfície més visual i millor integrada del mòbil figuren entre els reptes a curt termini de la plataforma.

Res per a preocupar-se en comparació amb la incòmoda pregunta que persegueix la companyia des dels seus inicis: quant tardarà la gent a cansar-se de Facebook?

Alguns experts, com el professor de xarxes socials de la Universitat Oberta de Catalunya, Ferran Lalueza, consideren que la xarxa social ha entrat ja en fase de declivi i fins i tot s'aventuren a pronosticar-li un final pròxim. Una mort que Lalueza pronostica d'ací un màxim de quatre anys, segons ha explicat als micròfons d'À Punt Notícies. 

Pots escoltar l'entrevista fent clic en la imatge.

També et pot interessar