Els experts estimen que, a la Comunitat Valenciana, hi ha 3.000 casos de menors furtats des del 1934



Aprofundir sobre una de les parts més tristes del nostre passat. Amb aquest objectiu, la Universitat d'Alacant ha unit hui en un mateix espai investigadors, estudiants i familiars de menors furtats. Una oportunitat per a compartir vivències i recordar que, a Espanya, hi ha en aquests moments moltes famílies, moltes mares, que busquen el seu fill. "Tenim l'obligació de donar suport a aquestes famílies que esperen durant anys la possibilitat d'aclarir què va passar amb els seus fills o xiquets furtats que no saben qui són els seus autèntics pares" assegura Neus Roig, antropòloga i presidenta de l'Observatori de Desaparició Forçada de Menors.  

A Espanya  hi ha 300.000 casos de xiquets furtats, 3.000 dels quals, a la Comunitat Valenciana. "Són uns càlculs que els investigadors han fet sobre les denúncies, però sabem que hi ha més casos amagats", diu Modesta Crespo Salazar, comare i doctora en Ciències de la Salut a la Universitat d'Alacant, 

L'Observatori estableix 3 fases en la pràctica del robatori menors: la primera que comença al 1934 com un mètode de càstig a les republicanes empresonades; la segona, que comprén el període que va des del 1952 al 1978 com a repressió contra les fadrines embarassades, i la tercera, que és la del negoci, i que va del 1978 al 1996. "A partir dels anys 70, quan les dones comencen a utilitzar ja mètodes anticonceptius i no hi ha tants embarassos, un xiquet podia costar fins a 12.000 euros. Són factures que jo he vist, era el preu d'una casa",  afirma Neus Roig.

" Em donaren un xiquet mort que no era el meu"

Matilde Ruiz va donar a llum a València el segon fill l'any 1973. Era un xiquet completament sà. A la nit, les infermeres se l'emportaren al "cuco", unes habitacions on solien estar els xiquets i, a les 6 del matí "vaig anar a agafar el meu fill i hi vaig trobar un xiquet congelat, era de pedra i negre, i l'infermera se'l va emportar ". A Matilde li digueren que el seu fill havia mort de forma natural poc abans de les 6 del matí  "però eixe xiquet estava negre i vaig demanar tornar a vore'l, i eixe no era el meu fill". Esta dona de Carlet espera des de fa 9 anys que un jutge autoritze una exhumació per a demostrar que el cos que li donaren no és el del seu fill.

"Sempre triaven les dones joves com Matilde i que arribaven sense família a l'hospital", diu Neus Roig. Aquesta investigadora ha aconseguit entrevistar unes quantes comares d'aquella època. Elles eren les que els feien una creu, i això significava que rebutjaven el xiquet. De vegades arribaven a adormir les mares durant 3 dies i, quan es despertaven, els comunicaven que el xiquet era mort. "Una comare de Barcelona em va dir que era el millor  sistema, perquè d'altra manera ploraven i costava molt traure'ls el xiquet de damunt".  A Espanya hi ha encara 2.000 casos de menors desapareguts a la força sense resoldre.