Experts docents qüestionen a València els models d'innovació educativa

El I Congrés d'Experts Docents per a l'Anàlisi Crítica de l'Educació sotmet a revisió les noves tendències per a reivindicar el protagonisme de la ciència sobre l'acció política

Un grup d'alumnes consulta una tablet en una escola de primària, en una imatge d'arxiu
Un grup d'alumnes consulta una tauleta en una escola de primària, en una imatge d'arxiu / Shutterstock

El futur de l'educació pública i les estratègies d'innovació per a millorar l'eficàcia de l'aprenentatge en l'alumnat no universitari es debaten aquest dissabte a València en el I Congrés d'Experts Docents per a l'Anàlisi Crítica de l'Educació, sota el títol "Desconstruint les noves tendències educatives: què mostren i què amaguen". L'aprenentatge competencial, la ludificació, la formació basada en projectes, la classe invertida o el model d'àmbits que s'aplica en primer i segon d'ESO són algunes de les pràctiques que se sotmetran a revisió en la cimera, que reunirà més de 300 educadors al voltant de quatre taules redones i una vintena de ponències amb experts de tot Espanya, que incia l'exassessor del Cefire —el departament d'innovació de la conselleria d'Educació— i catedràtic de Física i Química premiat per la seua activitat docent en secundària, Juan Quílez. 

"Volem qüestionar i que es debata. Tots els enfocaments innovadors en educació són interessants, però s'han de tractar de manera rigorosa. No tot és útil en qualsevol moment, en qualsevol etapa educativa ni en qualsevol nivell, per molt que ho diguen els polítics", destaca Irene Múrcia, la presidenta de l'Observatori Crític de la Realitat Educativa, OCRE, l'organització que organitza la jornada amb la col·laboració del sindicat UGT i la Fundació Episteme de Catalunya. 

L'organització reivindica el protagonisme de la ciència i les veus expertes en educació en la presa de decisions, per damunt d'altres condicionants i particularment de l'acció política. El primer currículum de la nova llei educativa, la Lomloe —del qual s'acaba de presentar l'esborrany— la ingerència de les polítiques neoliberals en l'educació pública i la utilitat real de la incorporació de noves tecnologies estan entre els temes estrela que s'abordaran en les taules redones. 

Ressituar la perspectiva científica en el centre dels canvis educatius

"Necessitem un ensenyament inclusiu, que no deixe arrere cap alumne, però també que els pilars de qualsevol canvi curricular siguen la investigació científica, el consens amb la comunitat educativa i l'experiència", ha explicat Múrcia a À Punt.

En el germen de les jornades hi ha OCRE, una organització de recent creació que naix a l'empara de la plataforma No als Àmbits Imposats, que ha capitalitzat el descontentament d'una part del professorat de secundària de la Comunitat Valenciana contra el model de fusió de competències d'assignatures que s'està aplicant de manera obligatòria en primer d'ESO, amb una dura crítica a la falta de debat amb la comunitat docent i d'empara científica per al canvi. A partir d'aquesta experiència, la nova associació aspira a convertir-se a un actor de projecció estatal, en la defensa del protagonisme de les veus expertes i la investigació en els canvis educatius per a un sistema públic més inclusiu i de millor qualitat. 

Manifestació per l'assignatura de Música en 3r d'ESO

El congrés anticipa un cap de setmana de debat i reivindicació sobre l'Educació. L'endemà, la Plataforma Salvem la Música a l’ESO celebra una mobilització pel centre de València contra la pèrdua de l'obligatorietat de l'assignatura en el tercer curs de secundària en el nou currículum de la Lomloe, després d'arreplegar més de 8.000 firmes en una campanya de change.org

La protesta, que començarà a les 11:30 h a la plaça de Sant Agustí, aspira a revertir "la retallada dràstica de les hores dedicades a la música" per a l'alumnat de secundària, té el suport, entre d'altres, de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

També et pot interessar