ETA assumeix 758 assassinats i 2.606 accions terroristes en el seu últim butlletí

La banda terrorista va intentar atemptar amb míssil contra José María Aznar.

Membres de la banda terrorista ETA
Membres de la banda terrorista ETA / Europa Press

ETA reconeix 758 assassinats i 2.606 "accions" entre les quals inclou atemptats no reivindicats fins ara. La banda terrorista ho ha fet públic en el seu últim butlletí intern, conegut com Zutabe i datat del passat mes d'abril, un mes abans que anunciara que es dissolia.

En aquest últim butlletí, ETA reconeix dues "accions" més de les que es coneixien. La primera va ser l'assassinat de tres persones a Tolosa (Guipúscoa) l'any 1981, "en confondre-les amb policies", i la segona va ser l'explosió d'una cafeteria de Madrid en 1974 en la qual van perdre la vida 13 persones. En les cinc dècades d'activitat, ETA assumeix que va cometre 365 atemptats contra la Guàrdia Civil, en què va assassinar 186 membres d'aquest cos; 215 contra cossos policials espanyols en els quals van morir 139 agents; i 147 contra l'Exèrcit, en els quals van perdre la vida 101 militars, a més d'11 funcionaris civils de l'armada. La banda reconeix la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor i manifesta: "res de tot això hauria d'haver ocorregut".

Intent d'atemptar amb míssil contra Aznar  

ETA fa referència a l'atemptat que va causar més víctimes, realitzat a l'hipermercat Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, en què van morir 21 persones i 45 en van resultar ferides, i afirma: "va ser l'error i la desgràcia més gran" de la seua "acció armada". També s'hi assenyala que en 2001 es van realitzar tres intents d'atemptat contra el president del govern, José María Aznar, amb la utilització d'un míssil "mentre estava en vol".

La banda terrorista rebutja l'autoria d'alguns atemptats com l'incendi de l'hotel Corona de Aragón en què van morir 83 persones en 1979. ETA assegura: "les divergències es corresponen amb la imputació d'accions comeses per altres organitzacions armades". L'organització descriu la seua trajectòria terrorista "des d'una perspectiva operativa", encara que inclou la declaració de reconeixement del dany causat que va emetre el passat 8 d'abril.

També et pot interessar

stats