'España fea', un llibre que repassa les barbaritats urbanístiques realitzades en el patrimoni espanyol

Andrés Rubio aprofundeix en alguns dels desastres urbanístics realitzats arreu de tot el país

Andrés Rubio explica alguns dels casos urbanístics valencians que apareixen en el llibre

És Espanya lletja? Andrés Rubio no ho dubta: “Sí, Espanya és lletja, perquè hi ha hagut una combinació letal: especulació caòtica, corrupció política i incultura”.

Amb dades i rigorositat, l’autor aprofundeix en alguns dels desastres urbanístics realitzats arreu de tot el país: des de la costa mediterrània fins a l’Espanya buidada o el caos urbanístic de Madrid.

El títol del llibre acaba sent una denúncia de la sobreexplotació del litoral, la destrucció de l'horta i els megaprojectes abandonats. A casa nostra, malauradament, en tenim molts casos.

Per exemple, l’hotel Sidi Saler, situat al cor de la devesa del parc natural de l'Albufera, que és un cas evident d’agressió urbanística en un espai natural.

Durant dues dècades va ser una icona del luxe, però ja fa onze anys que està absolutament abandonat i té la llicència ambiental caducada.

Rubio també menciona casos específics: “Marina d’Or presenta una arquitectura molt poc exigent que, damunt, envaeix un terreny ecològic important. O Xàbia, amb aquest tipus d’expansió en forma de taca d’oli que ocupa molt de territori. Després està la 'cullerització', que dic jo en el llibre, que són eixe tipus de ciutats en les quals no hi ha hagut cap pensament”.

Per descomptat, també opina sobre la capital valenciana del turisme: “Benidorm a mi em pareix que té una densitat ecològica a la qual el temps li ha donat la raó. Les torres esveltes amb vistes al mar tenen una densitat molt contemporània”.

També reflexiona al voltant de projectes frustrats com ara Sociòpolis, un megaprojecte amb més de 2.000 habitatges que la crisi immobiliària de 2008 va interrompre i va fer que quedara abandonat. “És un cas que podria haver estat molt bé; tant de bo en algun moment es puga recuperar la idea”, afirma.

“Si destruïm els paisatges, ens estem destruint a nosaltres mateixos” sentencia Rubio, que creu necessari recuperar i preservar el paisatge que forma part de la memòria col·lectiva.

També et pot interessar