Esclat poblacional a la Comunitat Valenciana: guanyarà més d'un milió d'habitants per al 2039

La Comunitat Valenciana viurà un autèntic boom poblacional en la pròxima dècada si les tendències demogràfiques actuals es mantenen. És, almenys, el que vaticina l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en la projecció de població que ha publicat este dilluns i que comprén un ventall de cinquanta anys per a Espanya —d'ací al 2074— i de quinze per a les autonomies. La Comunitat Valenciana és, junt amb les Balears, la que més creixeria en termes relatius de tot Espanya, i la tercera només per darrere de Catalunya i Madrid si s'agafa la variació absoluta.

Així, l'any 2039 el nostre territori haurà guanyat més d'un milió d'habitants —1.010.039, per a ser exactes— després d'incrementar la població en un 19%. Esta variació pràcticament duplica la mitjana estatal —10,6%— i supera en quasi quatre punts percentuals l'avanç anotat per Catalunya i Madrid, que són les úniques dos autonomies que també superen folgadament la barrera del milió de persones en saldo net d'ací a quinze anys. Per províncies, València en tindrà 3.134.929, Alacant 2.454.320 i Castelló 740.237.

L'INE avisa que totes estes dades no són una predicció exacta, sinó que mostren l'evolució que seguiria la població espanyola en cas de mantindre's les tendències demogràfiques que hi ha ara mateix. Per tant, es parla sempre en condicional. Amb esta estimació la Comunitat Valenciana, que a 1 de gener del 2023 tenia censats 5.216.195 habitants, pot arribar al 2039 amb més de 6,3 milions.

En el conjunt del país la projecció estadística a cinquanta anys vista situa el volum poblacional en quasi 54,6 milions de persones el 2074. I apunta que el gruix del creixement es produiria en els pròxims quinze anys, ja que el 2039 ja se superarien els 53,7 milions. Per contra, Galícia, Castella i Lleó, Extremadura i Astúries serien, junt amb la ciutat autònoma de Ceuta, les úniques comunitats que perdrien població.

L'estudi poblacional avança també que el saldo vegetatiu negatiu observat durant tot el període seria superat pel saldo migratori positiu en la major part d'eixos anys. Això provocaria un augment de població a Espanya i els seus territoris degut exclusivament a la migració internacional. Per això, la població nascuda en algun punt del país disminuiria gradualment del 81,9% del total actual al 61% en cinquanta anys. El guany net de població deguda a migracions seria de 3,5 milions de persones en els cinc primers anys projectats, de 7 milions fins al 2038 i de 17,1 fins al 2073.

Les dades disponibles no permeten extrapolar els registres a la Comunitat Valenciana per al mateix ventall temporal, però sí que es pot dibuixar una tendència d'ací a quinze anys. El 2039, el 35,13% dels valencians i les valencianes haurà nascut fora d'Espanya, més d'un terç de la població.

Més naixements, però també més defuncions

La investigació de l'INE vaticina que la xifra de naixements al territori valencià començarà a revertir la tendència a la baixa enguany, després que el 2023 s'haja tocat fons pel que fa al volum anual amb el mínim de 35.440 —segons les dades extretes del banc de sèries i l'estimació mensual—. Així a partir del 2024 el creixement serà progressiu fins a plantar-se quinze anys més avant en 49.613 infantaments, quasi un 40% més.

El nombre mitjà de fills per dona mantindria un lleu però constant augment de l'1,19 actual a 1,34 l'any 2038, una dècima per damunt de la mitjana estatal. Paral·lelament, l'edat mitjana de la maternitat es manté més o menys estable i baixarà de manera testimonial dels 32 anys actuals a 31,99 el 2038. Són edats que s'emmarquen en la tònica del conjunt estatal, per al qual l'estadística ofereix una estimació a cinquanta anys vista i pronostica un repunt a 32,3 anys.

Malgrat tot això, els naixements sempre estarien per davall de les defuncions. Per a la Comunitat Valenciana, l'INE estima que el 2039 es produiran 0,79 naixements per cada mil òbits. A Espanya, l'esperança de vida al naixement assoliria el 2073 els 86 anys en els homes i els 90 en les dones, que són 5,6 i 4,3 anys, respectivament, més que ara. D'altra banda, l'esperança de vida per a les persones amb 65 anys el 2073 seria de 22,7 anys per als homes —3,6 més que en l'actualitat— i de 26,3 per a les dones —3,3 anys més—.

Un de cada quatre valencians, major de 65

Per edats, la població entre 20 i 64 anys, que actualment suposa el 60,9% del total a Espanya, passaria a representar el 53,7% el 2051 i es recuperaria en part, fins al 54,2%, per al 2074. En canvi, el percentatge de persones de 65 anys en avant, que actualment se situa en el 20,4% del total, assoliria un màxim del 30,5% cap al 2055 i el 2074 arribarà al 30,3%. Sempre en el cas que es mantingueren les tòniques actuals, la taxa de dependència —que és el quocient, en percentatge, entre la població menor de 16 anys o major de 64 i la població de 16 a 64 anys— també tocaria un màxim del 75,3% entorn del 2052, per a anar baixant gradualment a partir de llavors fins a quedar-se en el 73,9% el 2074.

A la Comunitat Valenciana, la projecció de l'INE només permet vaticinar que d'ací a quinze anys, el 2039, el 24,64% de la població tindrà més de 65 anys. És a dir, que quasi un de cada quatre valencians i valencianes estarà ja en la part més madura de la vida.

Més persones vivint a soles

Finalment, Estadística també ha publicat una estimació de llars fins al 2039, segons la qual el nombre s'incrementaria en 3.691.151 (un 19,1%) a tot Espanya, quasi el doble que la població. D'esta manera, se superarien els 23 milions, quasi 2,7 dels quals estaran a la Comunitat Valenciana. Destaca especialment el creixement dels nuclis unipersonals, cases habitades per només una persona. D'ací a quinze anys suposaran ací el 32,99% del total, pràcticament un terç.