Envelliment actiu i en companyia. Les persones majors reivindiquen la seua participació en la societat

En el Dia Mundial de les Persones Majors coneixem quines són les seues exigències i necessitats més immediates

Dues persones majors, en una imatge d'arxiu
Dues persones majors, en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

El 20% de la població valenciana, aproximadament un milió d'habitants, té més de 65 anys, l'edat mitjana de jubilació a Espanya. Un col·lectiu, el de les persones majors, que cada vegada representa un percentatge major sobre la població total i que hui, 1 d'octubre, celebra el seu dia mundial.

Amb motiu d'aquesta data, el Consell Valencià de Persones Majors (CVPM), òrgan col·legiat i consultiu, adscrit a la vicepresidència segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, reivindica els i les majors com a ciutadans actius, recorda el seu dret a participar en el desenvolupament de la societat i defineix quines són les seues necessitats i exigències més immediates.

La primera d'elles i una de les més importants, tenint en compte que el 80% dels pacients que acudeixen a l'atenció primària són persones majors, el reforç dels recursos sanitaris. "La nostra primera reivindicació és que els centres de salut compten amb més personal sanitari. També reclamem un reforç i més recursos per al personal de geriatria", apunta Miguel Jordá, president del CVPM, com la primera d'aquestes reivindicacions.

La valenciana és una de les autonomies en les quals existeixen menys desigualtats entre territoris en les quanties de les pensions. D'aquesta manera, segons les dades de setembre del Ministeri d'inclusió, Seguretat Social i Migracions, la pensió mitjana a les comarques valencianes ascendeix a 1.329 euros; és de 1.174 euros a les comarques alacantines i de 1.209 euros a les de Castelló. Amb aquestes dades sobre la taula, des del Consell Valencià de Persones Majors demanen que es consolide la revalorització de les pensions amb l'IPC i sobretot que es regularitzen a l'alça les pensions més baixes, com les de viudetat. "Són ridícules i suposen un desequilibri de gènere més", considera Jordá.

També entenen com una necessitat irrenunciable superar la bretxa digital que els impedeix accedir als sistemes informàtics, de la banca o de la resta d'administracions, i reclamen el seu dret que la informació els arribe "sense manipulacions i enganys". D'aquesta manera, animen les institucions locals, autonòmiques i estatals a adaptar les comunicacions dirigides a les persones majors, prioritzant la informació de proximitat i oferida per persones, davant de l'atenció telefònica robotitzada. "Accedir a una gestió de l'Institut Nacional de Seguretat Social és un drama. T'atén una màquina i és un recurs al qual els jubilats hem d'acudir amb molta assiduïtat", explica Jordá.

Finalment, exigeixen que es reforcen les estructures dels serveis socials en els domicilis. "Molts de nosaltres no volem anar a residències, volem estar en el nostre entorn, rodejats de la família, els amics i el nostre barri de tota la vida. Però per a poder continuar a casa, necessitem atenció i control i uns centres de dia dignes", manté el president del CVPM que recorda que actualment a la Comunitat Valenciana solament el 15% de les residències per a persones majors són de titularitat pública, la resta són concertades o privades.

També et pot interessar

stats