Empar Lurbe en ‘La qüestió’: ‘‘El sostre de vidre no és de vidre, és de ciment’’

El 10 de novembre celebrem el Dia Mundial de la Ciència per a la Pau i el Desenvolupament. Analitzem l'actualitat científica amb Empar Lurbe.

La catedràtica i cap del servei de Pediatria de l’Hospital General de València, Empar Lurbe, durant l'entrevista a ‘La qüestió’
La catedràtica i cap del servei de Pediatria de l’Hospital General de València, Empar Lurbe, durant l'entrevista a ‘La qüestió’

L’estat de la investigació científica a l’estat espanyol i a la Comunitat Valenciana ha sigut el tema principal de La qüestió aquesta setmana. L’espai de reflexió sobre l’actualitat de la televisió d’À Punt ha analitzat aquesta situació en companyia de la catedràtica i cap del Servei de Pediatria de l’Hospital General de València, Empar Lurbe. Preguntada sobre el paper de les dones en ciència i la bretxa de gènere, Lurbe ha assegurat que ‘‘el sostre de vidre, no és de vidre, sinó de ciment’’. 

En aquest sentit, durant el programa s’han aportat xifres sobre la presència de dones en el sistema universitari a l’estat espanyol i a la Comunitat Valenciana, que és clarament femení en estudis de grau i de màster, però que passen a ser minoria a mesura que es puja l’escalafó docent i investigador: les dones són el 39% del personal docent i investigador i el 21% del cos de catedràtics; vint de cada cent dirigeixen programes d’investigació d’excel·lència i, de les cinquanta universitats públiques de tot l’estat, només set estan dirigides per dones, un 14% del total. 

Per a la metgessa i investigadora, ‘‘la dona en la ciència té un valor i un nivell inqüestionable en aquest moment, però la història l’amaga, i en aquest moment no volem conformar-nos a continuar amagades’’. Com a exemple ha citat el cas dels Premis Jaume I, que en l’edició d’enguany han premiat dues dones per quatre homes, però que ‘‘en moltes edicions anteriors hi ha hagut una clara absència de premiades’’, o els Nobel, que a penes han reconegut un 6% de dones. 

Sobre el finançament de la investigació, Lurbe ha assegurat que, a més de parlar de xifres, ‘‘hem de tindre el compromís que es té programada una investigació, un desenvolupament i una innovació perquè això és el que dona capacitat socieconòmica a un país’’, i que si haguera de fer una foto fixa de l’estat de la investigació, seria aquesta: ‘‘falten recursos de finançament, falten recursos humans, i està excessivament burocratitzada’’.

Revertir la fugida de talent

Segons l’Observatori de la Recerca i la Innovació de la Comissió Europea, entre 2010 i 2015, 12.200 investigadors i investigadores van abandonar l’estat espanyol a la recerca de noves oportunitats laborals. L’observatori destaca, a més, que, d’una banda, els qui s’han quedat ací són també més majors (un 5,9% de la població activa es dedica a la investigació davant el 7% de mitjana a Europa i la meitat té més de 50 anys), i que els joves ho tenen més difícil per a iniciar una carrera acadèmica.

 

De la Comunitat Valenciana, entre 2011 i 2015, se’n van anar 1.300 investigadors, segons la Generalitat. L’any passat, el Consell va posar en marxa el pla GenT per a captar investigadors, que preveu contractar enguany 50 investigadors en quatre modalitats diferents de contractes: investigadors doctors d’excel·lència, investigadors doctors amb experiència a l’estranger, doctors que desenvolupen la seua investigació en empreses valencianes i doctorat industrial, és a dir, estudiants que elaboren la tesi en l’àmbit empresarial. La convocatòria està encara pendent de resolució, però s’hi han presentat 83 persones, la majoria procedents d’Europa i dels Estats Units.

Sobre aquest pla, el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miquel Soler, ha precisat que, a més de buscar el retorn de joves investigadors i investigadores, també pretén atraure el talent de fora cap a la Comunitat Valenciana, i que pròximament es resoldrà. 

Com es comunica la ciència

La qüestió ha donat veu també als divulgadors científics. Les periodistes Reis Juan, actualment presentadora del programa de divulgació mediambiental Samaruc digital ; Anna Mateu, cap de redacció de la revista Mètode, i Maria Iranzo, investigadora i cap de comunicació de la Fundació Parc Científic Universitat de València, i el director de la revista de divulgació científica i il·lustració Principia i doctor en Microbiologia, Genètica i Fisiologia, Quique Royuela, han reflexionat sobre el paper dels mitjans de comunicació especialitzats i com aquests ‘‘expliquen’’ la investigació i la ciència a la societat. 

També et pot interessar