Elx cuina l'arròs amb crosta més gran del món

Es repartiran més d'un miler de racions entre centres socials, de menors i geriàtrics distribuïts per la ciutat i altres punts de la província

Polèmica entre Elx i Oriola al voltant de l’origen de l'arròs en costra
Imatge d'arxiu d'un arròs amb crosta / À Punt NTC

Solidaritat a colp de rècord. És l'objectiu que persegueix Elx aquests dimarts, on cuinaran la paella d'arròs amb crosta més gran del món per a repartir més de mil racions entre centres socials, de menors i geriàtrics distribuïts a la mateixa ciutat i altres localitats de les comarques veïnes. 

La pandèmia de coronavirus obliga enguany a restringir la preparació del plat a una zona delimitada i inaccessible per al públic general amb l'objectiu d'evitar aglomeracions, ha informat la gestora de Festejos Populars, que anualment organitza aquest esdeveniment gastronòmic des de 2008 amb motiu de les festes patronals d'Elx. Uns festejos que, per segona vegada consecutiva, han quedat suspesos a causa de la Covid-19. 

Per a cuinar aquest plat típic de la gastronomia il·licitana es necessiten 85 dotzenes d'ous, 75 quilos de conill i 45 de pollastre, 25 quilos d'embotit, 20 litres d'oli d'oliva, 25 quilos de tomaca triturada, 90 d'arròs, 3 de sal i 200 grams de colorant alimentari (safrà). Tot preparat en un perol de fang i una costrera de grans dimensions.

A causa de les restriccions socials i sanitàries, les racions no es repartiran al públic en general com és habitual, sinó que en aquesta edició s'envasaran en el mateix lloc i el Servei Dya les repartirà en sis centres socials d'Elx, com ara geriàtrics, de menors o convents. Igualment, Alacant Gastronòmica s'encarregarà de distribuir els plats entre altres municipis de la província.

L'arròs amb crosta es remunta a l'any 1490, quan apareix en el receptari de Ruperto de Nola, cuiner real de Ferran I de Nàpols. Aleshores es coneixia com a "arròs en cassola al forn", donat l'origen català i perquè s'elaborava en l'antic Regne d'Aragó.

A Elx, aquest plat es menja des de mitjan segle XIX, encara que, a causa de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i els anys posteriors de la fam, va haver-hi una paralització en la l'elaboració original i va passar a anomenar-se crostavuida, perquè a penes contenia arròs i una mica d'ou de vegades. La característica de l'arròs amb crosta d'Elx, a diferència del d'altres llocs, és que es cou amb una xapa de metall damunt amb brases, l'anomenada crostrera.

És en la dècada dels anys seixanta del segle XX quan es fa molt popular gràcies a l'auge del sector del calcer: moltes persones migrants arriben a la capital del Baix Vinalopó per a treballar i obrin restaurants que inclouen el plat en la carta. A partir d'eixa època, l'arròs amb crosta comença a degustar-se per primera vegada fora de les cases. Progressivament va guanyar popularitat fins que el 1974 la recepta es va incloure en els fullets de promoció gastronòmica que elaborava l'aleshores Ministeri d'Informació i Turisme. Eixe mateix any va celebrar-se a Elx el primer concurs d'arròs amb crosta.

L'organisme de turisme autònom VisitElche ha iniciat el procés per a declarar el plat com a bé d'interés cultural immaterial de la Comunitat Valenciana per a posar-lo en valor.

També et pot interessar