Eduardo Rojas (UPV) sobre els incendis: "La solució passa per alternar bosc amb cultius com la vinya, que no es crema"

Amb els dos grans incendis forestals de l'agost -el de la Vall d'Ebo controlat i el de Begís estabilitzat-, Les Notícies del Matí n'ha aprofundit en les causes, amb l'objectiu de conéixer que cal fer ara. Eduardo Rojas, degà del Col·legi d'Enginyers de Forests i professor de la Universitat Politècnica de València, ha parlat per a la ràdio d'A Punt Mèdia de gestió forestal, que sembla la clau per a entendre què ha fallat i també per a previndre, en un futur, que un foc inevitable s'estenga més del que correspon.

Segons Eduard Rojas, el retrat ara a les àrees forestals és el següent: "En aquest moment tenim molts boscos que estan tres, cinc i deu vegades amb més càrrega boscosa de la que es pot protegir del foc. Per tant, [davant un incendi] sols ens queda esperar que canvie el vent o que el foc arribe a una zona sense vegetació...".

"L'escenari és doble", ha dit el professor de la Universitat Politècnica. D'una banda, les àrees estan molt carregades de combustible i també hi ha una continuïtat de la massa verda. "L'escenari paorós que temíem era que el foc continuara en direcció nord-est cap a l'Alt Millars i baixara cap a la costa en paral·lel a les muntanyes. Hauria sigut un escenari de 100.000 hectàrees, i sense cap possibilitat de parar-lo, perquè hi ha una continuïtat brutal en aquella zona".

"La discontinuïtat amb terrenys agrícoles -millor solució que els tallafocs- amb el suport de la PAC és estratègic. Amb cultius que no es cremen com la vinya, que permeten els cossos de bombers puguen actuar de nit fent cirurgia..., però sense zones de discontinuïtat és impossible". Unes àrees que, com ha recalcat l'especialista, paisatgísticament són molt interessants.

"És el conegut com a terreny-mosaic", ha apuntat a l'equip de Les Notícies del Matí, a la qual cosa el professor respon: "Exactament. I com que no són rendibles, s'ha d'utilitzar recursos de la PAC en açò i no en els cultius rendibles. Són cultius amb altres finalitats: paisatgística, de fixació de la gent al territori...". I pel que fa a la massa forestal restant, que en serà el 98 %, "cal reduir la càrrega de combustible (fusta) i usar aquella fusta, aquella llenya, com a biomassa. Més encara a hores d'ara, quan tenim una crisi energètica a Europa. La biomassa no ho resoldrà tot, però sí que pot contribuir en un 10% o 20% la importació de gas d'Europa".

Pel que fa als recursos, Rojas ha denunciat que a la PAC hi ha poc recursos destinats a la qüestió forestal. "Com que al final és una competència autonòmica, i la gestió forestal és un recorregut de llarg termini, estem parlant d'una cursa d'almenys deu anys. És a dir, quan es diu ara que s'ha de treballar a Viver, fer servicultura, recuperar la gestió de la muntanya, recuperar l'agricultura i la ramaderia... Deu anys".

Eduardo Rojas ha criticat que les decisions polítiques passen més per solucions efectistes, siguen del color que siguen. "És molt temptador per a qualsevol govern apostar per comprar més avions, que és el que està fent la Comissió Europea, en lloc d'abordar el problema de fons, que és l'estat del territori. Cal perseguir aquest abandonament tan fort que hem tingut". L'administració, siga del color que siga, inverteix en accions efectistes que es venen bé. La gestió forestal és lenta, costosa.

No es poden evitar les tronades seques o els accidents. Per això cal tindre mesures de protecció i això és el que ens ha fallat. Eduardo Rojas - Degà del Col·legi d'Enginyers de Forests i professor de la UPV

Què ha fallat a la Comunitat Valenciana?

Rojas ha explicat, que respecte dels anys 70, "ara per ara quasi hem duplicat la superfície de bosc, de terreny forestal no tant, però de bosc sí que s'ha doblat. Fa la impressió que està fent-se bé i això no vol dir que siga gestionat. I menys encara que la gestió s'haja centrat a fer-lo resilient al foc".

En aquest sentit, ha destacat que, com que no es poden evitar les tronades seques o els accidents, és fonamental tindre mesures de protecció, perquè hi ha un risc. "I això és el que ens ha fallat. S'està treballant molt en el tema periurbà, un tema molt complicat. No hem tingut incendis periurbans aquesta vegada, sí que en vam tindre fa uns anys, com el de Pinet a la Safor fa uns quatre anys."

"Tots els municipis han avançat amb els plans de prevenció d'incendis i això és un gran pas", ha dit. Però la realitat és que la muntanya està mal cuidada. "La PAC pràcticament no destina recursos per a la muntanya, i tampoc s'han desviat prou recursos autonòmics. Tenim un territori molt polaritzat. La gent de la muntanya emigra. L'activitat agrícola extensiva no és rendible. Queda poquíssima ramaderia extensiva. S'ha d'aconseguir que la biomassa siga controlable per tal que els mitjans d'extinció puguen treballar. Cal gestionar l'excés de biomassa que genera la natura".

"Haver quasi duplicat, des dels anys 70, la superfície de bosc no vol dir que estiga gestionat. I això és el que ens ha fallat". Eduardo Rojas - Degà del Col·legi d'Enginyers de Forests i professor de la UPV

Amb els efectes devastadors que deixa el foc, l'equip de Les Notícies del Matí li ha preguntat que cal fer per a regenerar tot el que s'ha cremat. En aquest sentit, ha contestat que, per sort, els focs no han sigut a les zones altes. "Enguany el foc ha sigut en zona de clima mediterrani, on les espècies estan més adaptades, com el pi blanc."

"Quasi totes les varietats de pins es poden regenerar per llavors. A Begís el beneficia que parlem de masses de mitjana edat -les que es van repoblar als anys 60- i el pi té capacitat d'escampar-se per ell mateix molt. Pensem que, a Begís, la regeneració serà prou bona".

A la Marina Alta, la Safor i àrees centrals, la situació és més crítica, perquè com que s'ha cremat moltes vegades, des de finals dels 70 i les masses de pi són molt joves, dificulta la regeneració. "A més a més, moltes zones eren els antics cultius de bancals que s'han abandonat, pel turisme de la zona. També s'haurà de buscar cultius interessants, potser obrir la mà amb el tema de la vinya de muntanya... I on no hi ha llavor de pins, plantar-ne."

"Incorporar altres espècies desaparegudes i diversificar amb el freixe de flor, l'auró i la servera. I als barrancs, posar arbres de fulla caduca, que cremen menys. En conclusió, s'ha de construir un paisatge més resilient al foc i que, quasi sense actuació humana, el foc tinga difícil expandir-se."

Sobre quan podrà estar la zona de Begís com estava, la resposta d'Eduardo Rojas ha sigut: "Entre 30 i 40 anys. Dependrà molt de si hi ha gestió forestal o no n'hi ha". Si la servicultura no es fa a temps, ha dit, es tarda uns 30 o 40 anys en la recuperació.

Pel que fa a la massa boscosa de la Marina Alta afectada, ha dit que hi ha molt de terreny privat, molt d'agrícola, i que no hi haurà importants repoblacions forestals, a diferència de l'Alt Palància. I encara que el clima és més plujós, els incendis reiteratius ho compliquen, en perdre's el banc de llavors. Per tant, cal començar de nou.

"Aquesta és una mesura importantíssima"

Entre els molts arguments d'Eduardo Rojas per a aportar llum al desastre dels incendis, ha dit que una de les mesures que es poden aplicar és "canviar els sistemes de proveïment de calor al món rural valencià d'interior, on fa més fred que a la costa. Fer ús de l'estella d'agrícola forestal i de jardineria. Evitarem enviar-la a Sardenya, que és on va ara, i és un recurs molt més econòmic que el preu actual del gas. Aquesta és una mesura importantíssima". En definitiva, utilitzar la biomassa -forestal i agrícola- com a energia, perquè després aquesta biomassa genera molts problemes en època de podes.