Els ecologistes alerten que l'Albufera de València pot seguir els passos de Doñana

"Els aiguamolls desapareixen a un ritme tres vegades més ràpid que els boscos". És el crit d'alarma de la fundació mediambiental espanyola Global Nature, que publica aquesta setmana un demolidor informe amb què alerta que "el 47% dels aiguamolls d'Espanya es troben en una situació de conservació desfavorable o ja han desaparegut". Entre ells, està el parc natural l'Albufera, que "necessita un pla d'acció urgent", segons l'associació mediambiental SEO BirdLife, que ha advertit que el llac valencià està "en perill de desaparició, com Doñana".

L'Albufera és un dels set espais humits de la Comunitat Valenciana que formen part del conveni de Ramsar, un tractat internacional signat per 171 països el 1971, amb l’objectiu de promoure la conservació dels aiguamolls a tot el món. En proporció, els nostres aiguamolls representen el 10% dels espais espanyols inclosos en aquest conveni. 

La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia amb més espais humits del país, segons el Ministeri de Transició Ecològica; en total, en té 55, entre marjals, espais fluvials, albuferes, brolladors, llacunes i embassaments, segons arreplega el Catàleg de zones humides de la Conselleria d’Agricultura.  

L'explotació agrícola intensiva, un dels factors de risc segons les ONG

Precisament aquest cap de setmana, huit grups ecologistes d’Alacant es mobilitzen per a denunciar els canvis en l’ús de l’aigua dels aiguamolls, que asseguren que es destina, cada vegada més, a un sistema agrícola intensiu i industrial, que degrada els ecosistemes i l’horta tradicional. Ho fan precisament coincidint amb la celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls, que enguany centra els esforços a assenyalar la importància de trobar un equilibri en la relació de la població amb aquests espais humits. 

Les associacions alacantines destaquen la substitució del reg a manta pel reg localitzat, l’ús de més agrotòxics i la pèrdua de terrenys d’alt valor per a construir grans projectes urbanístics, com el pla Dolores Golf, al Baix Segura, que pretén construir vora 2.600 vivendes al costat del parc natural d'El Fondo, que és inundable. També assenyalen la permissivitat davant la proliferació d'habitatges il·legals o la implantació de centrals solars fotovoltaiques, com les ja autoritzades a Catral i Callosa de Segura. 

La creació d'un Observatori dels Aiguamolls

SEO BirdLife fa anys que alerta de la “preocupant” situació en què es troben les reserves d’aigua de tot Espanya. Segons han denunciat aquesta setmana, el 18% està en un estat “moderat”, el 29% és “pobre” i un 38% “molt pobre”. Els més perjudicats, els animals que utilitzen aquests espais per a reproduir-se. “Tres de cada deu espècies d’aus depenen d’ells”, segons l’ONG. 

Com a solució, Global Nature demana la creació d'un Observatori dels Aiguamolls en l'àmbit nacional per a millorar-ne la protecció. "Són necessaris perquè aporten aigua als aqüífers subterranis; la seua vegetació filtra els contaminants convertint l'aigua en potable, eviten sequeres i inundacions, i absorbeixen el carboni. És a dir, són grans aliats enfront del canvi climàtic", defensen.

En aquest context, SEO BirdLife ha reclamat una “gestió responsable” a les administracions públiques que garantisca la “conservació d'aquests espais”. D'aquesta manera, ha sol·licitat l'aprovació dels plans de gestió dels aiguamolls de la Xarxa Natura 2000; el compliment dels cabals ecològics assignats en els Plans de Conca; l'impuls per a restaurar les zones humides degradades en l'Estratègia Nacional d'Aiguamolls i la declaració de les llacunes costaneres com a “hàbitat en perill de desaparició”.