Les dones protagonitzen només un quart de les notícies
Malgrat que el 34% de les veus expertes són dones, només representen el 26% dels subjectes de la informació
Que les dones estan infrarepresentades en els mitjans de comunicació es pot comprovar fàcilment engegant la televisió o la ràdio, o fent-se un passeig pels quioscos, tant físics com digitals. Però, a més, ara ho constata el sisé Projecte de Monitoratge Mundial de Mitjans, desenvolupat pel portal web d'informació sobre els mitjans de comunicació Who Makes the News.
Un informe que analitza la presència de les dones en els mitjans no només com a periodistes, sinó també com a subjectes i com a font d'informació. I que, segons la periodista Anna Gimeno, membre de la xarxa de professionals valencianes per un periodisme feminista Les Beatrius, és clau per a aconseguir la igualtat i per a donar una perspectiva del món diferenciada que incloga la visió de les dones. Es tracta, a més, d'una qüestió de rigor professional: si les dones són la meitat de la població mundial, han d'estar representades com a tal, postil·la.
Per rigor professional hauríem de representar les dones d'una manera coherent amb la realitat
L'informe es publica cada cinc anys, però el de 2020 ha quedat endarrerit fins a aquest estiu a causa de la pandèmia. La conclusió global és que la representació de les dones en els mitjans de comunicació no s'adequa al fet que són la meitat de la població mundial.
En el cas d'Espanya, a més, la presència de les dones com a subjecte de la informació ha experimentat un retrocés respecte a l'anterior. Si en 2015 eren subjectes del 28% de les informacions de premsa, ràdio i televisió, en 2020 la xifra ha baixat fins al 26%, i se situa dos punts per davall de la mitjana europea, que està en el 28%.
Cau la presència de les dones en els mitjans digitals i Twitter, passant d'un 33% en 2015 a un 31% en 2020, i sobretot en la premsa escrita, on s'experimenta el descens més gran, passant d'un 28% d'informacions protagonitzades per dones en 2015 a un 21% en 2020. Només s'ha experimentat un creixement pel que fa a la televisió, on en 2020 les dones han sigut el subjecte del 36% de les informacions, enfront del 29% registrat en 2015.
Augment de les expertes
Malgrat aquesta reculada pel que fa a les notícies protagonitzades per dones, l'informe del Monitoratge Mundial de Mitjans llança algunes dades esperançadores.
Encara que només existeix paritat real quan la font d'informació parla des de l'experiència personal o l'opinió popular, s'ha experimentat una millora significativa quant a les dones com a expertes. En els informes de 2010 i 2015 les dones només eren el 9% de les veus expertes en els mitjans de comunicació, però en 2020 són el 34%, més del triple.
Aquesta és una molt bona notícia, segons la creadora de l'Agenda d'Expertes de la Unió de Periodistes i membre de Les Beatrius, Lorena Escandell, ja que tan important és qui parla com des d'on es parla i els punts de vista que pot aportar. A més, aquest augment significa que les reivindicacions que s'han fet en les universitats, els col·lectius professionals, l'activisme feminista i també les periodistes a títol personal, han sigut escoltades.
D'altra banda, la presència de dones expertes en els mitjans contribueix a crear referents per a les xiquetes i a reforçar en els xiquets la idea que les veus femenines tenen autoritat, explica Anna Gimeno, dues qüestions fonamentals per a combatre la desigualtat entre homes i dones en la nostra societat. A més, ajuda a lluitar contra la síndrome de la impostora, que fa que, a causa de la constant desautorització i qüestionament que pateixen les dones, moltes d'elles no se senten capacitades per a establir càtedra sobre un tema, encara que en siguen molt expertes.
Reptes per al futur
Un dels reptes que encara es plantegen és augmentar la quantitat de notícies en què les dones són font d'informació en qualitat de subjectes, és a dir, conten la seua pròpia història, ja que actualment només ocorre el 22% de les vegades. A més, quan ho són és majoritàriament en les informacions catalogades com de gènere, un 65% en el cas de la televisió i un 75% en els mitjans digitals, concretament.
Aquestes dades demostren, segons Escandell, que, malgrat conformar la meitat de la humanitat, les dones continuen sent l'excepció i només protagonitzen la informació que és exclusivament femenina. Resulta curiós, considera, que inclús en temes com ara salut o educació, on la majoria de les professionals són dones, tampoc no ocupen els rols centrals.
Una qüestió en què coincideixen ambdues expertes és en la necessitat de millorar la comunicació sobre les violències masclistes, ja que encara se'ls continua donant un tractament molt esbiaixat. En opinió de Gimeno, tot i que hi ha compromís de moltes professionals per fer una correcta informació de la violència cap a la dona, manca un compromís equivalent de les empreses de comunicació que es traduïsca en més formació en les plantilles. I aquest compromís no s'aconseguirà si les institucions no l'exigeixen.
La perspectiva de gènere no és una qüestió de militància, sinó una eina que ajuda a fer un periodisme més rigorós, millor situat i més en profunditat
En aquest sentit, per a Escandell informar sobre violència masclista adoptant un tractament de drets humans i no de successos és un dels majors reptes cap a la igualtat en els mitjans de comunicació que afronta el periodisme actual. També assumir que la perspectiva de gènere no és una qüestió de militància, sinó una eina que ajuda a fer un periodisme més rigorós, millor situat i més en profunditat. Així i tot, i com a nota positiva, destaca el fet que s'haja deixat de reforçar el rol de víctima de les dones que pateixen violència per a passar a reforçar el rol de supervivent i la capacitat de resiliència, cosa que suposa un canvi de paradigma en la manera d'abordar la violència masclista.
